Conjugació del verb «culotar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

culotar

Mode indicatiu

Present
jo culoto (cent.), culote (val.), culot (bal.)
tu culotes
ell, ella, vostè culota
nosaltres culotem, culotam (bal.)
vosaltres, vós culoteu, culotau (bal.)
ells, elles, vostès culoten
Perfet
jo he culotat
tu has culotat
ell, ella, vostè ha culotat
nosaltres hem culotat
vosaltres, vós heu culotat
ells, elles, vostès han culotat
Imperfet
jo culotava
tu culotaves
ell, ella, vostè culotava
nosaltres culotàvem
vosaltres, vós culotàveu
ells, elles, vostès culotaven
Plusquamperfet
jo havia culotat
tu havies culotat
ell, ella, vostè havia culotat
nosaltres havíem culotat
vosaltres, vós havíeu culotat
ells, elles, vostès havien culotat
Passat simple
jo culotí
tu culotares
ell, ella, vostè culotà
nosaltres culotàrem
vosaltres, vós culotàreu
ells, elles, vostès culotaren
Passat perifràstic
jo vaig culotar
tu vas (vares) culotar
ell, ella, vostè va culotar
nosaltres vam (vàrem) culotar
vosaltres, vós vau (vàreu) culotar
ells, elles, vostès van (varen) culotar
Passat anterior
jo haguí culotat
tu hagueres culotat
ell, ella, vostè hagué culotat
nosaltres haguérem culotat
vosaltres, vós haguéreu culotat
ells, elles, vostès hagueren culotat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver culotat
tu vas haver culotat
ell, ella, vostè va haver culotat
nosaltres vam haver culotat
vosaltres, vós vau haver culotat
ells, elles, vostès van haver culotat
Futur
jo culotaré
tu culotaràs
ell, ella, vostè culotarà
nosaltres culotarem
vosaltres, vós culotareu
ells, elles, vostès culotaran
Futur perfet
jo hauré culotat
tu hauràs culotat
ell, ella, vostè haurà culotat
nosaltres haurem culotat
vosaltres, vós haureu culotat
ells, elles, vostès hauran culotat
Condicional
jo culotaria
tu culotaries
ell, ella, vostè culotaria
nosaltres culotaríem
vosaltres, vós culotaríeu
ells, elles, vostès culotarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) culotat
tu hauries (hagueres) culotat
ell, ella, vostè hauria (haguera) culotat
nosaltres hauríem (haguérem) culotat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) culotat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) culotat

culotar

Mode subjuntiu

Present
jo culoti, culote (val.)
tu culotis, culotes (val.)
ell, ella, vostè culoti, culote (val.)
nosaltres culotem
vosaltres, vós culoteu
ells, elles, vostès culotin, culoten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) culotat
tu hagis (hages) culotat
ell, ella, vostè hagi (haja) culotat
nosaltres hàgim (hàgem) culotat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) culotat
ells, elles, vostès hagin (hagen) culotat
Imperfet
jo culotés, culotara (val.), culotàs (val., bal.)
tu culotessis, culotares (val.), culotassis (bal.), culotesses, culotasses (val., bal.)
ell, ella, vostè culotés, culotara (val.), culotàs (val., bal.)
nosaltres culotéssim, culotàrem (val.), culotàssim (bal.), culotéssem, culotàssem (val., bal.)
vosaltres, vós culotéssiu, culotàreu (val.), culotàssiu (bal.), culotésseu, culotàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès culotessin, culotaren (val.), culotassin (bal.), culotessen, culotassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) culotat
tu haguessis (hagueres) culotat
ell, ella, vostè hagués (haguera) culotat
nosaltres haguéssim (haguérem) culotat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) culotat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) culotat

culotar

Imperatiu

Present
tu culota
ell, ella, vostè culoti, culote (val.)
nosaltres culotem
vosaltres, vós culoteu, culotau (bal.)
ells, elles, vostès culotin, culoten (val.)

culotar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu culotar
Infinitiu compost haver culotat
Gerundi culotant
Gerundi compost havent culotat
Participi culotat, culotada, culotats, culotades