cular
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| culo (cent.), cule (val.), cul (bal.) |
| cules |
| cula |
| culem, culam (bal.) |
| culeu, culau (bal.) |
| culen |
Perfet
| he culat |
| has culat |
| ha culat |
| hem culat |
| heu culat |
| han culat |
Imperfet
| culava |
| culaves |
| culava |
| culàvem |
| culàveu |
| culaven |
Plusquamperfet
| havia culat |
| havies culat |
| havia culat |
| havíem culat |
| havíeu culat |
| havien culat |
Passat simple
| culí |
| culares |
| culà |
| culàrem |
| culàreu |
| cularen |
Passat perifràstic
| vaig cular |
| vas (vares) cular |
| va cular |
| vam (vàrem) cular |
| vau (vàreu) cular |
| van (varen) cular |
Passat anterior
| haguí culat |
| hagueres culat |
| hagué culat |
| haguérem culat |
| haguéreu culat |
| hagueren culat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver culat |
| vas haver culat |
| va haver culat |
| vam haver culat |
| vau haver culat |
| van haver culat |
Futur
| cularé |
| cularàs |
| cularà |
| cularem |
| culareu |
| cularan |
Futur perfet
| hauré culat |
| hauràs culat |
| haurà culat |
| haurem culat |
| haureu culat |
| hauran culat |
Condicional
| cularia |
| cularies |
| cularia |
| cularíem |
| cularíeu |
| cularien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) culat |
| hauries (hagueres) culat |
| hauria (haguera) culat |
| hauríem (haguérem) culat |
| hauríeu (haguéreu) culat |
| haurien (hagueren) culat |
Mode subjuntiu
Present
| culi, cule (val.) |
| culis, cules (val.) |
| culi, cule (val.) |
| culem |
| culeu |
| culin, culen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) culat |
| hagis (hages) culat |
| hagi (haja) culat |
| hàgim (hàgem) culat |
| hàgiu (hàgeu) culat |
| hagin (hagen) culat |
Imperfet
| culés, culara (val.), culàs (val., bal.) |
| culessis, culares (val.), culassis (bal.), culesses, culasses (val., bal.) |
| culés, culara (val.), culàs (val., bal.) |
| culéssim, culàrem (val.), culàssim (bal.), culéssem, culàssem (val., bal.) |
| culéssiu, culàreu (val.), culàssiu (bal.), culésseu, culàsseu (val., bal.) |
| culessin, cularen (val.), culassin (bal.), culessen, culassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) culat |
| haguessis (hagueres) culat |
| hagués (haguera) culat |
| haguéssim (haguérem) culat |
| haguéssiu (haguéreu) culat |
| haguessin (hagueren) culat |
Mode imperatiu
Present
| cula |
| culi, cule (val.) |
| culem |
| culeu, culau (bal.) |
| culin, culen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | cular |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver culat |
| Gerundi | culant |
| Gerundi compost | havent culat |
| Participi | culat , culada , culats , culades |
Definició
- Anar una embarcació amb la popa enfonsada.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017