convalidar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| convalido (cent.), convalide (val.), convalid (bal.) |
| convalides |
| convalida |
| convalidem, convalidam (bal.) |
| convalideu, convalidau (bal.) |
| convaliden |
Perfet
| he convalidat |
| has convalidat |
| ha convalidat |
| hem convalidat |
| heu convalidat |
| han convalidat |
Imperfet
| convalidava |
| convalidaves |
| convalidava |
| convalidàvem |
| convalidàveu |
| convalidaven |
Plusquamperfet
| havia convalidat |
| havies convalidat |
| havia convalidat |
| havíem convalidat |
| havíeu convalidat |
| havien convalidat |
Passat simple
| convalidí |
| convalidares |
| convalidà |
| convalidàrem |
| convalidàreu |
| convalidaren |
Passat perifràstic
| vaig convalidar |
| vas (vares) convalidar |
| va convalidar |
| vam (vàrem) convalidar |
| vau (vàreu) convalidar |
| van (varen) convalidar |
Passat anterior
| haguí convalidat |
| hagueres convalidat |
| hagué convalidat |
| haguérem convalidat |
| haguéreu convalidat |
| hagueren convalidat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver convalidat |
| vas haver convalidat |
| va haver convalidat |
| vam haver convalidat |
| vau haver convalidat |
| van haver convalidat |
Futur
| convalidaré |
| convalidaràs |
| convalidarà |
| convalidarem |
| convalidareu |
| convalidaran |
Futur perfet
| hauré convalidat |
| hauràs convalidat |
| haurà convalidat |
| haurem convalidat |
| haureu convalidat |
| hauran convalidat |
Condicional
| convalidaria |
| convalidaries |
| convalidaria |
| convalidaríem |
| convalidaríeu |
| convalidarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) convalidat |
| hauries (hagueres) convalidat |
| hauria (haguera) convalidat |
| hauríem (haguérem) convalidat |
| hauríeu (haguéreu) convalidat |
| haurien (hagueren) convalidat |
Mode subjuntiu
Present
| convalidi, convalide (val.) |
| convalidis, convalides (val.) |
| convalidi, convalide (val.) |
| convalidem |
| convalideu |
| convalidin, convaliden (val.) |
Perfet
| hagi (haja) convalidat |
| hagis (hages) convalidat |
| hagi (haja) convalidat |
| hàgim (hàgem) convalidat |
| hàgiu (hàgeu) convalidat |
| hagin (hagen) convalidat |
Imperfet
| convalidés, convalidara (val.), convalidàs (val., bal.) |
| convalidessis, convalidares (val.), convalidassis (bal.), convalidesses, convalidasses (val., bal.) |
| convalidés, convalidara (val.), convalidàs (val., bal.) |
| convalidéssim, convalidàrem (val.), convalidàssim (bal.), convalidéssem, convalidàssem (val., bal.) |
| convalidéssiu, convalidàreu (val.), convalidàssiu (bal.), convalidésseu, convalidàsseu (val., bal.) |
| convalidessin, convalidaren (val.), convalidassin (bal.), convalidessen, convalidassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) convalidat |
| haguessis (hagueres) convalidat |
| hagués (haguera) convalidat |
| haguéssim (haguérem) convalidat |
| haguéssiu (haguéreu) convalidat |
| haguessin (hagueren) convalidat |
Mode imperatiu
Present
| convalida |
| convalidi, convalide (val.) |
| convalidem |
| convalideu, convalidau (bal.) |
| convalidin, convaliden (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | convalidar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver convalidat |
| Gerundi | convalidant |
| Gerundi compost | havent convalidat |
| Participi | convalidat , convalidada , convalidats , convalidades |
Definició
- Declarar la validesa d'alguna cosa.
- Equiparar una titulació.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017