Conjugació del verb «contravenir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

contravenir / contravindre

Mode indicatiu

Present
jo contravinc, contravenc (bal.)
tu contravens
ell, ella, vostè contravé
nosaltres contravenim
vosaltres, vós contraveniu
ells, elles, vostès contravenen
Perfet
jo he contravingut, he contravengut (bal.)
tu has contravingut, has contravengut (bal.)
ell, ella, vostè ha contravingut, ha contravengut (bal.)
nosaltres hem contravingut, hem contravengut (bal.)
vosaltres, vós heu contravingut, heu contravengut (bal.)
ells, elles, vostès han contravingut, han contravengut (bal.)
Imperfet
jo contravenia
tu contravenies
ell, ella, vostè contravenia
nosaltres contraveníem
vosaltres, vós contraveníeu
ells, elles, vostès contravenien
Plusquamperfet
jo havia contravingut, havia contravengut (bal.)
tu havies contravingut, havies contravengut (bal.)
ell, ella, vostè havia contravingut, havia contravengut (bal.)
nosaltres havíem contravingut, havíem contravengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu contravingut, havíeu contravengut (bal.)
ells, elles, vostès havien contravingut, havien contravengut (bal.)
Passat simple
jo contravinguí, contravenguí (bal.)
tu contravingueres, contravengueres (bal.)
ell, ella, vostè contravingué, contravengué (bal.)
nosaltres contravinguérem, contravenguérem (bal.)
vosaltres, vós contravinguéreu, contravenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès contravingueren, contravengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig contravenir / contravindre
tu vas (vares) contravenir / contravindre
ell, ella, vostè va contravenir / contravindre
nosaltres vam (vàrem) contravenir / contravindre
vosaltres, vós vau (vàreu) contravenir / contravindre
ells, elles, vostès van (varen) contravenir / contravindre
Passat anterior
jo haguí contravingut, haguí contravengut (bal.)
tu hagueres contravingut, hagueres contravengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué contravingut, hagué contravengut (bal.)
nosaltres haguérem contravingut, haguérem contravengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu contravingut, haguéreu contravengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren contravingut, hagueren contravengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver contravingut, vaig haver contravengut (bal.)
tu vas haver contravingut, vas haver contravengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver contravingut, va haver contravengut (bal.)
nosaltres vam haver contravingut, vam haver contravengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver contravingut, vau haver contravengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver contravingut, van haver contravengut (bal.)
Futur
jo contravindré, contravendré (bal.)
tu contravindràs, contravendràs (bal.)
ell, ella, vostè contravindrà, contravendrà (bal.)
nosaltres contravindrem, contravendrem (bal.)
vosaltres, vós contravindreu, contravendreu (bal.)
ells, elles, vostès contravindran, contravendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré contravingut, hauré contravengut (bal.)
tu hauràs contravingut, hauràs contravengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà contravingut, haurà contravengut (bal.)
nosaltres haurem contravingut, haurem contravengut (bal.)
vosaltres, vós haureu contravingut, haureu contravengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran contravingut, hauran contravengut (bal.)
Condicional
jo contravindria, contravendria (bal.)
tu contravindries, contravendries (bal.)
ell, ella, vostè contravindria, contravendria (bal.)
nosaltres contravindríem, contravendríem (bal.)
vosaltres, vós contravindríeu, contravendríeu (bal.)
ells, elles, vostès contravindrien, contravendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) contravingut, hauria (haguera) contravengut (bal.)
tu hauries (hagueres) contravingut, hauries (hagueres) contravengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) contravingut, hauria (haguera) contravengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) contravingut, hauríem (haguérem) contravengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) contravingut, hauríeu (haguéreu) contravengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) contravingut, haurien (hagueren) contravengut (bal.)

contravenir / contravindre

Mode subjuntiu

Present
jo contravingui, contravinga (val.), contravengui (bal.)
tu contravinguis, contravingues (val.), contravenguis (bal.)
ell, ella, vostè contravingui, contravinga (val.), contravengui (bal.)
nosaltres contravinguem, contravenguem (bal.)
vosaltres, vós contravingueu, contravengueu (bal.)
ells, elles, vostès contravinguin, contravinguen (val.), contravenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) contravingut, hagi (haja) contravengut (bal.)
tu hagis (hages) contravingut, hagis (hages) contravengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) contravingut, hagi (haja) contravengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) contravingut, hàgim (hàgem) contravengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) contravingut, hàgiu (hàgeu) contravengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) contravingut, hagin (hagen) contravengut (bal.)
Imperfet
jo contravingués, contravinguera (val.), contravengués (bal.)
tu contravinguessis, contravingueres (val.), contravinguesses, contravenguessis (bal.)
ell, ella, vostè contravingués, contravinguera (val.), contravengués (bal.)
nosaltres contravinguéssim, contravinguérem (val.), contravinguéssem, contravenguéssim (bal.)
vosaltres, vós contravinguéssiu, contravinguéreu (val.), contravinguésseu, contravenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès contravinguessin, contravingueren (val.), contravinguessen, contravenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) contravingut, hagués (haguera) contravengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) contravingut, haguessis (hagueres) contravengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) contravingut, hagués (haguera) contravengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) contravingut, haguéssim (haguérem) contravengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) contravingut, haguéssiu (haguéreu) contravengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) contravingut, haguessin (hagueren) contravengut (bal.)

contravenir / contravindre

Imperatiu

Present
tu contravén
ell, ella, vostè contravingui, contravinga (val.), contravengui (bal.)
nosaltres contravinguem, contravenguem (bal.)
vosaltres, vós contraveniu
ells, elles, vostès contravinguin, contravinguen (val.), contravenguin (bal.)

contravenir / contravindre

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu contravenir / contravindre
Infinitiu compost haver contravingut, haver contravengut (bal.)
Gerundi contravenint
Gerundi compost havent contravingut, havent contravengut (bal.)
Participi contravingut, contravengut (bal.), contravinguda, contravenguda (bal.), contravinguts, contravenguts (bal.), contravingudes, contravengudes (bal.)