Conjugació del verb «consonantar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

consonantar

Mode indicatiu

Present
jo consonanto (cent.), consonante (val.), consonant (bal.)
tu consonantes
ell, ella, vostè consonanta
nosaltres consonantem, consonantam (bal.)
vosaltres, vós consonanteu, consonantau (bal.)
ells, elles, vostès consonanten
Perfet
jo he consonantat
tu has consonantat
ell, ella, vostè ha consonantat
nosaltres hem consonantat
vosaltres, vós heu consonantat
ells, elles, vostès han consonantat
Imperfet
jo consonantava
tu consonantaves
ell, ella, vostè consonantava
nosaltres consonantàvem
vosaltres, vós consonantàveu
ells, elles, vostès consonantaven
Plusquamperfet
jo havia consonantat
tu havies consonantat
ell, ella, vostè havia consonantat
nosaltres havíem consonantat
vosaltres, vós havíeu consonantat
ells, elles, vostès havien consonantat
Passat simple
jo consonantí
tu consonantares
ell, ella, vostè consonantà
nosaltres consonantàrem
vosaltres, vós consonantàreu
ells, elles, vostès consonantaren
Passat perifràstic
jo vaig consonantar
tu vas (vares) consonantar
ell, ella, vostè va consonantar
nosaltres vam (vàrem) consonantar
vosaltres, vós vau (vàreu) consonantar
ells, elles, vostès van (varen) consonantar
Passat anterior
jo haguí consonantat
tu hagueres consonantat
ell, ella, vostè hagué consonantat
nosaltres haguérem consonantat
vosaltres, vós haguéreu consonantat
ells, elles, vostès hagueren consonantat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver consonantat
tu vas haver consonantat
ell, ella, vostè va haver consonantat
nosaltres vam haver consonantat
vosaltres, vós vau haver consonantat
ells, elles, vostès van haver consonantat
Futur
jo consonantaré
tu consonantaràs
ell, ella, vostè consonantarà
nosaltres consonantarem
vosaltres, vós consonantareu
ells, elles, vostès consonantaran
Futur perfet
jo hauré consonantat
tu hauràs consonantat
ell, ella, vostè haurà consonantat
nosaltres haurem consonantat
vosaltres, vós haureu consonantat
ells, elles, vostès hauran consonantat
Condicional
jo consonantaria
tu consonantaries
ell, ella, vostè consonantaria
nosaltres consonantaríem
vosaltres, vós consonantaríeu
ells, elles, vostès consonantarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) consonantat
tu hauries (hagueres) consonantat
ell, ella, vostè hauria (haguera) consonantat
nosaltres hauríem (haguérem) consonantat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) consonantat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) consonantat

consonantar

Mode subjuntiu

Present
jo consonanti, consonante (val.)
tu consonantis, consonantes (val.)
ell, ella, vostè consonanti, consonante (val.)
nosaltres consonantem
vosaltres, vós consonanteu
ells, elles, vostès consonantin, consonanten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) consonantat
tu hagis (hages) consonantat
ell, ella, vostè hagi (haja) consonantat
nosaltres hàgim (hàgem) consonantat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) consonantat
ells, elles, vostès hagin (hagen) consonantat
Imperfet
jo consonantés, consonantara (val.), consonantàs (val., bal.)
tu consonantessis, consonantares (val.), consonantassis (bal.), consonantesses, consonantasses (val., bal.)
ell, ella, vostè consonantés, consonantara (val.), consonantàs (val., bal.)
nosaltres consonantéssim, consonantàrem (val.), consonantàssim (bal.), consonantéssem, consonantàssem (val., bal.)
vosaltres, vós consonantéssiu, consonantàreu (val.), consonantàssiu (bal.), consonantésseu, consonantàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès consonantessin, consonantaren (val.), consonantassin (bal.), consonantessen, consonantassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) consonantat
tu haguessis (hagueres) consonantat
ell, ella, vostè hagués (haguera) consonantat
nosaltres haguéssim (haguérem) consonantat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) consonantat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) consonantat

consonantar

Imperatiu

Present
tu consonanta
ell, ella, vostè consonanti, consonante (val.)
nosaltres consonantem
vosaltres, vós consonanteu, consonantau (bal.)
ells, elles, vostès consonantin, consonanten (val.)

consonantar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu consonantar
Infinitiu compost haver consonantat
Gerundi consonantant
Gerundi compost havent consonantat
Participi consonantat, consonantada, consonantats, consonantades