Conjugació del verb «consolar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

consolar

Mode indicatiu

Present
jo consolo (cent.), console (val.), consol (bal.)
tu consoles
ell, ella, vostè consola
nosaltres consolem, consolam (bal.)
vosaltres, vós consoleu, consolau (bal.)
ells, elles, vostès consolen
Perfet
jo he consolat
tu has consolat
ell, ella, vostè ha consolat
nosaltres hem consolat
vosaltres, vós heu consolat
ells, elles, vostès han consolat
Imperfet
jo consolava
tu consolaves
ell, ella, vostè consolava
nosaltres consolàvem
vosaltres, vós consolàveu
ells, elles, vostès consolaven
Plusquamperfet
jo havia consolat
tu havies consolat
ell, ella, vostè havia consolat
nosaltres havíem consolat
vosaltres, vós havíeu consolat
ells, elles, vostès havien consolat
Passat simple
jo consolí
tu consolares
ell, ella, vostè consolà
nosaltres consolàrem
vosaltres, vós consolàreu
ells, elles, vostès consolaren
Passat perifràstic
jo vaig consolar
tu vas (vares) consolar
ell, ella, vostè va consolar
nosaltres vam (vàrem) consolar
vosaltres, vós vau (vàreu) consolar
ells, elles, vostès van (varen) consolar
Passat anterior
jo haguí consolat
tu hagueres consolat
ell, ella, vostè hagué consolat
nosaltres haguérem consolat
vosaltres, vós haguéreu consolat
ells, elles, vostès hagueren consolat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver consolat
tu vas haver consolat
ell, ella, vostè va haver consolat
nosaltres vam haver consolat
vosaltres, vós vau haver consolat
ells, elles, vostès van haver consolat
Futur
jo consolaré
tu consolaràs
ell, ella, vostè consolarà
nosaltres consolarem
vosaltres, vós consolareu
ells, elles, vostès consolaran
Futur perfet
jo hauré consolat
tu hauràs consolat
ell, ella, vostè haurà consolat
nosaltres haurem consolat
vosaltres, vós haureu consolat
ells, elles, vostès hauran consolat
Condicional
jo consolaria
tu consolaries
ell, ella, vostè consolaria
nosaltres consolaríem
vosaltres, vós consolaríeu
ells, elles, vostès consolarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) consolat
tu hauries (hagueres) consolat
ell, ella, vostè hauria (haguera) consolat
nosaltres hauríem (haguérem) consolat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) consolat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) consolat

consolar

Mode subjuntiu

Present
jo consoli, console (val.)
tu consolis, consoles (val.)
ell, ella, vostè consoli, console (val.)
nosaltres consolem
vosaltres, vós consoleu
ells, elles, vostès consolin, consolen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) consolat
tu hagis (hages) consolat
ell, ella, vostè hagi (haja) consolat
nosaltres hàgim (hàgem) consolat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) consolat
ells, elles, vostès hagin (hagen) consolat
Imperfet
jo consolés, consolara (val.), consolàs (val., bal.)
tu consolessis, consolares (val.), consolassis (bal.), consolesses, consolasses (val., bal.)
ell, ella, vostè consolés, consolara (val.), consolàs (val., bal.)
nosaltres consoléssim, consolàrem (val.), consolàssim (bal.), consoléssem, consolàssem (val., bal.)
vosaltres, vós consoléssiu, consolàreu (val.), consolàssiu (bal.), consolésseu, consolàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès consolessin, consolaren (val.), consolassin (bal.), consolessen, consolassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) consolat
tu haguessis (hagueres) consolat
ell, ella, vostè hagués (haguera) consolat
nosaltres haguéssim (haguérem) consolat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) consolat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) consolat

consolar

Imperatiu

Present
tu consola
ell, ella, vostè consoli, console (val.)
nosaltres consolem
vosaltres, vós consoleu, consolau (bal.)
ells, elles, vostès consolin, consolen (val.)

consolar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu consolar
Infinitiu compost haver consolat
Gerundi consolant
Gerundi compost havent consolat
Participi consolat, consolada, consolats, consolades