Conjugació del verb «consentir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

consentir

Mode indicatiu

Present
jo consenteixo / consento (cent.), consent / consentesc (val., bal.), consentisc (val.)
tu consenteixes / consents, consentixes (val.)
ell, ella, vostè consent / consenteix, consentix (val.)
nosaltres consentim
vosaltres, vós consentiu
ells, elles, vostès consenteixen / consenten, consentixen (val.)
Perfet
jo he consentit
tu has consentit
ell, ella, vostè ha consentit
nosaltres hem consentit
vosaltres, vós heu consentit
ells, elles, vostès han consentit
Imperfet
jo consentia
tu consenties
ell, ella, vostè consentia
nosaltres consentíem
vosaltres, vós consentíeu
ells, elles, vostès consentien
Plusquamperfet
jo havia consentit
tu havies consentit
ell, ella, vostè havia consentit
nosaltres havíem consentit
vosaltres, vós havíeu consentit
ells, elles, vostès havien consentit
Passat simple
jo consentí
tu consentires
ell, ella, vostè consentí
nosaltres consentírem
vosaltres, vós consentíreu
ells, elles, vostès consentiren
Passat perifràstic
jo vaig consentir
tu vas (vares) consentir
ell, ella, vostè va consentir
nosaltres vam (vàrem) consentir
vosaltres, vós vau (vàreu) consentir
ells, elles, vostès van (varen) consentir
Passat anterior
jo haguí consentit
tu hagueres consentit
ell, ella, vostè hagué consentit
nosaltres haguérem consentit
vosaltres, vós haguéreu consentit
ells, elles, vostès hagueren consentit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver consentit
tu vas haver consentit
ell, ella, vostè va haver consentit
nosaltres vam haver consentit
vosaltres, vós vau haver consentit
ells, elles, vostès van haver consentit
Futur
jo consentiré
tu consentiràs
ell, ella, vostè consentirà
nosaltres consentirem
vosaltres, vós consentireu
ells, elles, vostès consentiran
Futur perfet
jo hauré consentit
tu hauràs consentit
ell, ella, vostè haurà consentit
nosaltres haurem consentit
vosaltres, vós haureu consentit
ells, elles, vostès hauran consentit
Condicional
jo consentiria
tu consentiries
ell, ella, vostè consentiria
nosaltres consentiríem
vosaltres, vós consentiríeu
ells, elles, vostès consentirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) consentit
tu hauries (hagueres) consentit
ell, ella, vostè hauria (haguera) consentit
nosaltres hauríem (haguérem) consentit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) consentit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) consentit

consentir

Mode subjuntiu

Present
jo consenteixi / consenti, consenta / consentesca / consentisca (val.), consentesqui (bal.)
tu consenteixis / consentis, consentes / consentesques / consentisques (val.), consentesquis (bal.)
ell, ella, vostè consenteixi / consenti, consenta / consentesca / consentisca (val.), consentesqui (bal.)
nosaltres consentim, consentiguem (bal.)
vosaltres, vós consentiu, consentigueu (bal.)
ells, elles, vostès consenteixin / consentin, consenten / consentesquen / consentisquen (val.), consentesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) consentit
tu hagis (hages) consentit
ell, ella, vostè hagi (haja) consentit
nosaltres hàgim (hàgem) consentit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) consentit
ells, elles, vostès hagin (hagen) consentit
Imperfet
jo consentís, consentira (val.)
tu consentissis, consentires (val.), consentisses
ell, ella, vostè consentís, consentira (val.)
nosaltres consentíssim, consentírem (val.), consentíssem
vosaltres, vós consentíssiu, consentíreu (val.), consentísseu
ells, elles, vostès consentissin, consentiren (val.), consentissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) consentit
tu haguessis (hagueres) consentit
ell, ella, vostè hagués (haguera) consentit
nosaltres haguéssim (haguérem) consentit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) consentit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) consentit

consentir

Imperatiu

Present
tu consent / consenteix, consentix (val.)
ell, ella, vostè consenteixi / consenti, consenta / consentesca / consentisca (val.), consentesqui (bal.)
nosaltres consentim, consentiguem (bal.)
vosaltres, vós consentiu
ells, elles, vostès consenteixin / consentin, consenten / consentesquen / consentisquen (val.), consentesquin (bal.)

consentir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu consentir
Infinitiu compost haver consentit
Gerundi consentint
Gerundi compost havent consentit
Participi consentit, consentida, consentits, consentides