conquerir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| conquereixo (cent.), conqueresc (val., bal.), conquerisc (val.) |
| conquereixes, conquerixes (val.) |
| conquereix, conquerix (val.) |
| conquerim |
| conqueriu |
| conquereixen, conquerixen (val.) |
Perfet
| he conquerit |
| has conquerit |
| ha conquerit |
| hem conquerit |
| heu conquerit |
| han conquerit |
Imperfet
| conqueria |
| conqueries |
| conqueria |
| conqueríem |
| conqueríeu |
| conquerien |
Plusquamperfet
| havia conquerit |
| havies conquerit |
| havia conquerit |
| havíem conquerit |
| havíeu conquerit |
| havien conquerit |
Passat simple
| conquerí |
| conquerires |
| conquerí |
| conquerírem |
| conqueríreu |
| conqueriren |
Passat perifràstic
| vaig conquerir |
| vas (vares) conquerir |
| va conquerir |
| vam (vàrem) conquerir |
| vau (vàreu) conquerir |
| van (varen) conquerir |
Passat anterior
| haguí conquerit |
| hagueres conquerit |
| hagué conquerit |
| haguérem conquerit |
| haguéreu conquerit |
| hagueren conquerit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver conquerit |
| vas haver conquerit |
| va haver conquerit |
| vam haver conquerit |
| vau haver conquerit |
| van haver conquerit |
Futur
| conqueriré |
| conqueriràs |
| conquerirà |
| conquerirem |
| conquerireu |
| conqueriran |
Futur perfet
| hauré conquerit |
| hauràs conquerit |
| haurà conquerit |
| haurem conquerit |
| haureu conquerit |
| hauran conquerit |
Condicional
| conqueriria |
| conqueriries |
| conqueriria |
| conqueriríem |
| conqueriríeu |
| conqueririen |
Condicional perfet
| hauria (haguera) conquerit |
| hauries (hagueres) conquerit |
| hauria (haguera) conquerit |
| hauríem (haguérem) conquerit |
| hauríeu (haguéreu) conquerit |
| haurien (hagueren) conquerit |
Mode subjuntiu
Present
| conquereixi, conqueresca / conquerisca (val.), conqueresqui (bal.) |
| conquereixis, conqueresques / conquerisques (val.), conqueresquis (bal.) |
| conquereixi, conqueresca / conquerisca (val.), conqueresqui (bal.) |
| conquerim, conqueriguem (bal.) |
| conqueriu, conquerigueu (bal.) |
| conquereixin, conqueresquen / conquerisquen (val.), conqueresquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) conquerit |
| hagis (hages) conquerit |
| hagi (haja) conquerit |
| hàgim (hàgem) conquerit |
| hàgiu (hàgeu) conquerit |
| hagin (hagen) conquerit |
Imperfet
| conquerís, conquerira (val.) |
| conquerissis, conquerires (val.), conquerisses |
| conquerís, conquerira (val.) |
| conqueríssim, conquerírem (val.), conqueríssem |
| conqueríssiu, conqueríreu (val.), conquerísseu |
| conquerissin, conqueriren (val.), conquerissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) conquerit |
| haguessis (hagueres) conquerit |
| hagués (haguera) conquerit |
| haguéssim (haguérem) conquerit |
| haguéssiu (haguéreu) conquerit |
| haguessin (hagueren) conquerit |
Mode imperatiu
Present
| conquereix, conquerix (val.) |
| conquereixi, conqueresca / conquerisca (val.), conqueresqui (bal.) |
| conquerim, conqueriguem (bal.) |
| conqueriu |
| conquereixin, conqueresquen / conquerisquen (val.), conqueresquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | conquerir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver conquerit |
| Gerundi | conquerint |
| Gerundi compost | havent conquerit |
| Participi | conquerit , conquerida , conquerits , conquerides |
Definició
- Apoderar-se de territoris amb l'ajut d'un exèrcit.
- Conquistar (l'amor d'una persona)
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017