conllogar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| conllogo (cent.), conllogue (val.), conllog (bal.) |
| conllogues |
| conlloga |
| conlloguem, conllogam (bal.) |
| conllogueu, conllogau (bal.) |
| conlloguen |
Perfet
| he conllogat |
| has conllogat |
| ha conllogat |
| hem conllogat |
| heu conllogat |
| han conllogat |
Imperfet
| conllogava |
| conllogaves |
| conllogava |
| conllogàvem |
| conllogàveu |
| conllogaven |
Plusquamperfet
| havia conllogat |
| havies conllogat |
| havia conllogat |
| havíem conllogat |
| havíeu conllogat |
| havien conllogat |
Passat simple
| conlloguí |
| conllogares |
| conllogà |
| conllogàrem |
| conllogàreu |
| conllogaren |
Passat perifràstic
| vaig conllogar |
| vas (vares) conllogar |
| va conllogar |
| vam (vàrem) conllogar |
| vau (vàreu) conllogar |
| van (varen) conllogar |
Passat anterior
| haguí conllogat |
| hagueres conllogat |
| hagué conllogat |
| haguérem conllogat |
| haguéreu conllogat |
| hagueren conllogat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver conllogat |
| vas haver conllogat |
| va haver conllogat |
| vam haver conllogat |
| vau haver conllogat |
| van haver conllogat |
Futur
| conllogaré |
| conllogaràs |
| conllogarà |
| conllogarem |
| conllogareu |
| conllogaran |
Futur perfet
| hauré conllogat |
| hauràs conllogat |
| haurà conllogat |
| haurem conllogat |
| haureu conllogat |
| hauran conllogat |
Condicional
| conllogaria |
| conllogaries |
| conllogaria |
| conllogaríem |
| conllogaríeu |
| conllogarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) conllogat |
| hauries (hagueres) conllogat |
| hauria (haguera) conllogat |
| hauríem (haguérem) conllogat |
| hauríeu (haguéreu) conllogat |
| haurien (hagueren) conllogat |
Mode subjuntiu
Present
| conllogui, conllogue (val.) |
| conlloguis, conllogues (val.) |
| conllogui, conllogue (val.) |
| conlloguem |
| conllogueu |
| conlloguin, conlloguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) conllogat |
| hagis (hages) conllogat |
| hagi (haja) conllogat |
| hàgim (hàgem) conllogat |
| hàgiu (hàgeu) conllogat |
| hagin (hagen) conllogat |
Imperfet
| conllogués, conllogara (val.), conllogàs (val., bal.) |
| conlloguessis, conllogares (val.), conllogassis (bal.), conlloguesses, conllogasses (val., bal.) |
| conllogués, conllogara (val.), conllogàs (val., bal.) |
| conlloguéssim, conllogàrem (val.), conllogàssim (bal.), conlloguéssem, conllogàssem (val., bal.) |
| conlloguéssiu, conllogàreu (val.), conllogàssiu (bal.), conlloguésseu, conllogàsseu (val., bal.) |
| conlloguessin, conllogaren (val.), conllogassin (bal.), conlloguessen, conllogassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) conllogat |
| haguessis (hagueres) conllogat |
| hagués (haguera) conllogat |
| haguéssim (haguérem) conllogat |
| haguéssiu (haguéreu) conllogat |
| haguessin (hagueren) conllogat |
Mode imperatiu
Present
| conlloga |
| conllogui, conllogue (val.) |
| conlloguem |
| conllogueu, conllogau (bal.) |
| conlloguin, conlloguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | conllogar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver conllogat |
| Gerundi | conllogant |
| Gerundi compost | havent conllogat |
| Participi | conllogat , conllogada , conllogats , conllogades |
Definició
- Llogar un ramader terres per al pasturatge.
- Les comunitats propietàries de les pastures solen cobrar de conllogar les herbes un tant per cap, i, en canvi, mantenen els pastors. Lluís Solé i Sabarís, Geografia de Catalunya: Geografia comarcal, 1974
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017