conlligar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| conlligo (cent.), conlligue (val.), conllic (bal.) |
| conlligues |
| conlliga |
| conlliguem, conlligam (bal.) |
| conlligueu, conlligau (bal.) |
| conlliguen |
Perfet
| he conlligat |
| has conlligat |
| ha conlligat |
| hem conlligat |
| heu conlligat |
| han conlligat |
Imperfet
| conlligava |
| conlligaves |
| conlligava |
| conlligàvem |
| conlligàveu |
| conlligaven |
Plusquamperfet
| havia conlligat |
| havies conlligat |
| havia conlligat |
| havíem conlligat |
| havíeu conlligat |
| havien conlligat |
Passat simple
| conlliguí |
| conlligares |
| conlligà |
| conlligàrem |
| conlligàreu |
| conlligaren |
Passat perifràstic
| vaig conlligar |
| vas (vares) conlligar |
| va conlligar |
| vam (vàrem) conlligar |
| vau (vàreu) conlligar |
| van (varen) conlligar |
Passat anterior
| haguí conlligat |
| hagueres conlligat |
| hagué conlligat |
| haguérem conlligat |
| haguéreu conlligat |
| hagueren conlligat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver conlligat |
| vas haver conlligat |
| va haver conlligat |
| vam haver conlligat |
| vau haver conlligat |
| van haver conlligat |
Futur
| conlligaré |
| conlligaràs |
| conlligarà |
| conlligarem |
| conlligareu |
| conlligaran |
Futur perfet
| hauré conlligat |
| hauràs conlligat |
| haurà conlligat |
| haurem conlligat |
| haureu conlligat |
| hauran conlligat |
Condicional
| conlligaria |
| conlligaries |
| conlligaria |
| conlligaríem |
| conlligaríeu |
| conlligarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) conlligat |
| hauries (hagueres) conlligat |
| hauria (haguera) conlligat |
| hauríem (haguérem) conlligat |
| hauríeu (haguéreu) conlligat |
| haurien (hagueren) conlligat |
Mode subjuntiu
Present
| conlligui, conlligue (val.) |
| conlliguis, conlligues (val.) |
| conlligui, conlligue (val.) |
| conlliguem |
| conlligueu |
| conlliguin, conlliguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) conlligat |
| hagis (hages) conlligat |
| hagi (haja) conlligat |
| hàgim (hàgem) conlligat |
| hàgiu (hàgeu) conlligat |
| hagin (hagen) conlligat |
Imperfet
| conlligués, conlligara (val.), conlligàs (val., bal.) |
| conlliguessis, conlligares (val.), conlligassis (bal.), conlliguesses, conlligasses (val., bal.) |
| conlligués, conlligara (val.), conlligàs (val., bal.) |
| conlliguéssim, conlligàrem (val.), conlligàssim (bal.), conlliguéssem, conlligàssem (val., bal.) |
| conlliguéssiu, conlligàreu (val.), conlligàssiu (bal.), conlliguésseu, conlligàsseu (val., bal.) |
| conlliguessin, conlligaren (val.), conlligassin (bal.), conlliguessen, conlligassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) conlligat |
| haguessis (hagueres) conlligat |
| hagués (haguera) conlligat |
| haguéssim (haguérem) conlligat |
| haguéssiu (haguéreu) conlligat |
| haguessin (hagueren) conlligat |
Mode imperatiu
Present
| conlliga |
| conlligui, conlligue (val.) |
| conlliguem |
| conlligueu, conlligau (bal.) |
| conlliguin, conlliguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | conlligar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver conlligat |
| Gerundi | conlligant |
| Gerundi compost | havent conlligat |
| Participi | conlligat , conlligada , conlligats , conlligades |
Definició
- Anar lligada una cosa amb una altra, tenir relació.
- Mes a sa veu altra es conlliga que mai s'hi havia conlligat. Joan Maragall, Poesia
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017