congeniar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| congenio (cent.), congenie (val.), congenii (bal.) |
| congenies |
| congenia |
| congeniem, congeniam (bal.) |
| congenieu, congeniau (bal.) |
| congenien |
Perfet
| he congeniat |
| has congeniat |
| ha congeniat |
| hem congeniat |
| heu congeniat |
| han congeniat |
Imperfet
| congeniava |
| congeniaves |
| congeniava |
| congeniàvem |
| congeniàveu |
| congeniaven |
Plusquamperfet
| havia congeniat |
| havies congeniat |
| havia congeniat |
| havíem congeniat |
| havíeu congeniat |
| havien congeniat |
Passat simple
| congenií |
| congeniares |
| congenià |
| congeniàrem |
| congeniàreu |
| congeniaren |
Passat perifràstic
| vaig congeniar |
| vas (vares) congeniar |
| va congeniar |
| vam (vàrem) congeniar |
| vau (vàreu) congeniar |
| van (varen) congeniar |
Passat anterior
| haguí congeniat |
| hagueres congeniat |
| hagué congeniat |
| haguérem congeniat |
| haguéreu congeniat |
| hagueren congeniat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver congeniat |
| vas haver congeniat |
| va haver congeniat |
| vam haver congeniat |
| vau haver congeniat |
| van haver congeniat |
Futur
| congeniaré |
| congeniaràs |
| congeniarà |
| congeniarem |
| congeniareu |
| congeniaran |
Futur perfet
| hauré congeniat |
| hauràs congeniat |
| haurà congeniat |
| haurem congeniat |
| haureu congeniat |
| hauran congeniat |
Condicional
| congeniaria |
| congeniaries |
| congeniaria |
| congeniaríem |
| congeniaríeu |
| congeniarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) congeniat |
| hauries (hagueres) congeniat |
| hauria (haguera) congeniat |
| hauríem (haguérem) congeniat |
| hauríeu (haguéreu) congeniat |
| haurien (hagueren) congeniat |
Mode subjuntiu
Present
| congeniï, congenie (val.) |
| congeniïs, congenies (val.) |
| congeniï, congenie (val.) |
| congeniem |
| congenieu |
| congeniïn, congenien (val.) |
Perfet
| hagi (haja) congeniat |
| hagis (hages) congeniat |
| hagi (haja) congeniat |
| hàgim (hàgem) congeniat |
| hàgiu (hàgeu) congeniat |
| hagin (hagen) congeniat |
Imperfet
| congeniés, congeniara (val.), congeniàs (val., bal.) |
| congeniessis, congeniares (val.), congeniassis (bal.), congeniesses, congeniasses (val., bal.) |
| congeniés, congeniara (val.), congeniàs (val., bal.) |
| congeniéssim, congeniàrem (val.), congeniàssim (bal.), congeniéssem, congeniàssem (val., bal.) |
| congeniéssiu, congeniàreu (val.), congeniàssiu (bal.), congeniésseu, congeniàsseu (val., bal.) |
| congeniessin, congeniaren (val.), congeniassin (bal.), congeniessen, congeniassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) congeniat |
| haguessis (hagueres) congeniat |
| hagués (haguera) congeniat |
| haguéssim (haguérem) congeniat |
| haguéssiu (haguéreu) congeniat |
| haguessin (hagueren) congeniat |
Mode imperatiu
Present
| congenia |
| congeniï, congenie (val.) |
| congeniem |
| congenieu, congeniau (bal.) |
| congeniïn, congenien (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | congeniar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver congeniat |
| Gerundi | congeniant |
| Gerundi compost | havent congeniat |
| Participi | congeniat , congeniada , congeniats , congeniades |
Definició
- Agradar algú perquè té el mateix caràcter o tipus de personalitat.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017