Conjugació del verb «confutar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

confutar

Mode indicatiu

Present
jo confuto (cent.), confute (val.), confut (bal.)
tu confutes
ell, ella, vostè confuta
nosaltres confutem, confutam (bal.)
vosaltres, vós confuteu, confutau (bal.)
ells, elles, vostès confuten
Perfet
jo he confutat
tu has confutat
ell, ella, vostè ha confutat
nosaltres hem confutat
vosaltres, vós heu confutat
ells, elles, vostès han confutat
Imperfet
jo confutava
tu confutaves
ell, ella, vostè confutava
nosaltres confutàvem
vosaltres, vós confutàveu
ells, elles, vostès confutaven
Plusquamperfet
jo havia confutat
tu havies confutat
ell, ella, vostè havia confutat
nosaltres havíem confutat
vosaltres, vós havíeu confutat
ells, elles, vostès havien confutat
Passat simple
jo confutí
tu confutares
ell, ella, vostè confutà
nosaltres confutàrem
vosaltres, vós confutàreu
ells, elles, vostès confutaren
Passat perifràstic
jo vaig confutar
tu vas (vares) confutar
ell, ella, vostè va confutar
nosaltres vam (vàrem) confutar
vosaltres, vós vau (vàreu) confutar
ells, elles, vostès van (varen) confutar
Passat anterior
jo haguí confutat
tu hagueres confutat
ell, ella, vostè hagué confutat
nosaltres haguérem confutat
vosaltres, vós haguéreu confutat
ells, elles, vostès hagueren confutat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver confutat
tu vas haver confutat
ell, ella, vostè va haver confutat
nosaltres vam haver confutat
vosaltres, vós vau haver confutat
ells, elles, vostès van haver confutat
Futur
jo confutaré
tu confutaràs
ell, ella, vostè confutarà
nosaltres confutarem
vosaltres, vós confutareu
ells, elles, vostès confutaran
Futur perfet
jo hauré confutat
tu hauràs confutat
ell, ella, vostè haurà confutat
nosaltres haurem confutat
vosaltres, vós haureu confutat
ells, elles, vostès hauran confutat
Condicional
jo confutaria
tu confutaries
ell, ella, vostè confutaria
nosaltres confutaríem
vosaltres, vós confutaríeu
ells, elles, vostès confutarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) confutat
tu hauries (hagueres) confutat
ell, ella, vostè hauria (haguera) confutat
nosaltres hauríem (haguérem) confutat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) confutat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) confutat

confutar

Mode subjuntiu

Present
jo confuti, confute (val.)
tu confutis, confutes (val.)
ell, ella, vostè confuti, confute (val.)
nosaltres confutem
vosaltres, vós confuteu
ells, elles, vostès confutin, confuten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) confutat
tu hagis (hages) confutat
ell, ella, vostè hagi (haja) confutat
nosaltres hàgim (hàgem) confutat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) confutat
ells, elles, vostès hagin (hagen) confutat
Imperfet
jo confutés, confutara (val.), confutàs (val., bal.)
tu confutessis, confutares (val.), confutassis (bal.), confutesses, confutasses (val., bal.)
ell, ella, vostè confutés, confutara (val.), confutàs (val., bal.)
nosaltres confutéssim, confutàrem (val.), confutàssim (bal.), confutéssem, confutàssem (val., bal.)
vosaltres, vós confutéssiu, confutàreu (val.), confutàssiu (bal.), confutésseu, confutàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès confutessin, confutaren (val.), confutassin (bal.), confutessen, confutassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) confutat
tu haguessis (hagueres) confutat
ell, ella, vostè hagués (haguera) confutat
nosaltres haguéssim (haguérem) confutat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) confutat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) confutat

confutar

Imperatiu

Present
tu confuta
ell, ella, vostè confuti, confute (val.)
nosaltres confutem
vosaltres, vós confuteu, confutau (bal.)
ells, elles, vostès confutin, confuten (val.)

confutar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu confutar
Infinitiu compost haver confutat
Gerundi confutant
Gerundi compost havent confutat
Participi confutat, confutada, confutats, confutades