Conjugació del verb «confugir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

confugir

Mode indicatiu

Present
jo confujo (cent.), confuig (bal.)
tu confuges
ell, ella, vostè confuig
nosaltres confugim
vosaltres, vós confugiu
ells, elles, vostès confugen
Perfet
jo he confugit, he confuit (bal.)
tu has confugit, has confuit (bal.)
ell, ella, vostè ha confugit, ha confuit (bal.)
nosaltres hem confugit, hem confuit (bal.)
vosaltres, vós heu confugit, heu confuit (bal.)
ells, elles, vostès han confugit, han confuit (bal.)
Imperfet
jo confugia
tu confugies
ell, ella, vostè confugia
nosaltres confugíem
vosaltres, vós confugíeu
ells, elles, vostès confugien
Plusquamperfet
jo havia confugit, havia confuit (bal.)
tu havies confugit, havies confuit (bal.)
ell, ella, vostè havia confugit, havia confuit (bal.)
nosaltres havíem confugit, havíem confuit (bal.)
vosaltres, vós havíeu confugit, havíeu confuit (bal.)
ells, elles, vostès havien confugit, havien confuit (bal.)
Passat simple
jo confugí
tu confugires
ell, ella, vostè confugí
nosaltres confugírem
vosaltres, vós confugíreu
ells, elles, vostès confugiren
Passat perifràstic
jo vaig confugir
tu vas (vares) confugir
ell, ella, vostè va confugir
nosaltres vam (vàrem) confugir
vosaltres, vós vau (vàreu) confugir
ells, elles, vostès van (varen) confugir
Passat anterior
jo haguí confugit, haguí confuit (bal.)
tu hagueres confugit, hagueres confuit (bal.)
ell, ella, vostè hagué confugit, hagué confuit (bal.)
nosaltres haguérem confugit, haguérem confuit (bal.)
vosaltres, vós haguéreu confugit, haguéreu confuit (bal.)
ells, elles, vostès hagueren confugit, hagueren confuit (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver confugit, vaig haver confuit (bal.)
tu vas haver confugit, vas haver confuit (bal.)
ell, ella, vostè va haver confugit, va haver confuit (bal.)
nosaltres vam haver confugit, vam haver confuit (bal.)
vosaltres, vós vau haver confugit, vau haver confuit (bal.)
ells, elles, vostès van haver confugit, van haver confuit (bal.)
Futur
jo confugiré
tu confugiràs
ell, ella, vostè confugirà
nosaltres confugirem
vosaltres, vós confugireu
ells, elles, vostès confugiran
Futur perfet
jo hauré confugit, hauré confuit (bal.)
tu hauràs confugit, hauràs confuit (bal.)
ell, ella, vostè haurà confugit, haurà confuit (bal.)
nosaltres haurem confugit, haurem confuit (bal.)
vosaltres, vós haureu confugit, haureu confuit (bal.)
ells, elles, vostès hauran confugit, hauran confuit (bal.)
Condicional
jo confugiria
tu confugiries
ell, ella, vostè confugiria
nosaltres confugiríem
vosaltres, vós confugiríeu
ells, elles, vostès confugirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) confugit, hauria (haguera) confuit (bal.)
tu hauries (hagueres) confugit, hauries (hagueres) confuit (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) confugit, hauria (haguera) confuit (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) confugit, hauríem (haguérem) confuit (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) confugit, hauríeu (haguéreu) confuit (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) confugit, haurien (hagueren) confuit (bal.)

confugir

Mode subjuntiu

Present
jo confugi, confuja (val.)
tu confugis, confuges (val.)
ell, ella, vostè confugi, confuja (val.)
nosaltres confugim, confugiguem (bal.)
vosaltres, vós confugiu, confugigueu (bal.)
ells, elles, vostès confugin, confugen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) confugit, hagi (haja) confuit (bal.)
tu hagis (hages) confugit, hagis (hages) confuit (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) confugit, hagi (haja) confuit (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) confugit, hàgim (hàgem) confuit (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) confugit, hàgiu (hàgeu) confuit (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) confugit, hagin (hagen) confuit (bal.)
Imperfet
jo confugís, confugira (val.)
tu confugissis, confugires (val.), confugisses
ell, ella, vostè confugís, confugira (val.)
nosaltres confugíssim, confugírem (val.), confugíssem
vosaltres, vós confugíssiu, confugíreu (val.), confugísseu
ells, elles, vostès confugissin, confugiren (val.), confugissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) confugit, hagués (haguera) confuit (bal.)
tu haguessis (hagueres) confugit, haguessis (hagueres) confuit (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) confugit, hagués (haguera) confuit (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) confugit, haguéssim (haguérem) confuit (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) confugit, haguéssiu (haguéreu) confuit (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) confugit, haguessin (hagueren) confuit (bal.)

confugir

Imperatiu

Present
tu confuig
ell, ella, vostè confugi, confuja (val.)
nosaltres confugim, confugiguem (bal.)
vosaltres, vós confugiu
ells, elles, vostès confugin, confugen (val.)

confugir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu confugir
Infinitiu compost haver confugit, haver confuit (bal.)
Gerundi confugint
Gerundi compost havent confugit, havent confuit (bal.)
Participi confugit, confuit (bal.), confugida, confuita (bal.), confugits, confuits (bal.), confugides, confuites (bal.)