confiar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| confio (cent.), confie (val.), confii (bal.) |
| confies |
| confia |
| confiem, confiam (bal.) |
| confieu, confiau (bal.) |
| confien |
Perfet
| he confiat |
| has confiat |
| ha confiat |
| hem confiat |
| heu confiat |
| han confiat |
Imperfet
| confiava |
| confiaves |
| confiava |
| confiàvem |
| confiàveu |
| confiaven |
Plusquamperfet
| havia confiat |
| havies confiat |
| havia confiat |
| havíem confiat |
| havíeu confiat |
| havien confiat |
Passat simple
| confií |
| confiares |
| confià |
| confiàrem |
| confiàreu |
| confiaren |
Passat perifràstic
| vaig confiar |
| vas (vares) confiar |
| va confiar |
| vam (vàrem) confiar |
| vau (vàreu) confiar |
| van (varen) confiar |
Passat anterior
| haguí confiat |
| hagueres confiat |
| hagué confiat |
| haguérem confiat |
| haguéreu confiat |
| hagueren confiat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver confiat |
| vas haver confiat |
| va haver confiat |
| vam haver confiat |
| vau haver confiat |
| van haver confiat |
Futur
| confiaré |
| confiaràs |
| confiarà |
| confiarem |
| confiareu |
| confiaran |
Futur perfet
| hauré confiat |
| hauràs confiat |
| haurà confiat |
| haurem confiat |
| haureu confiat |
| hauran confiat |
Condicional
| confiaria |
| confiaries |
| confiaria |
| confiaríem |
| confiaríeu |
| confiarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) confiat |
| hauries (hagueres) confiat |
| hauria (haguera) confiat |
| hauríem (haguérem) confiat |
| hauríeu (haguéreu) confiat |
| haurien (hagueren) confiat |
Mode subjuntiu
Present
| confiï, confie (val.) |
| confiïs, confies (val.) |
| confiï, confie (val.) |
| confiem |
| confieu |
| confiïn, confien (val.) |
Perfet
| hagi (haja) confiat |
| hagis (hages) confiat |
| hagi (haja) confiat |
| hàgim (hàgem) confiat |
| hàgiu (hàgeu) confiat |
| hagin (hagen) confiat |
Imperfet
| confiés, confiara (val.), confiàs (val., bal.) |
| confiessis, confiares (val.), confiassis (bal.), confiesses, confiasses (val., bal.) |
| confiés, confiara (val.), confiàs (val., bal.) |
| confiéssim, confiàrem (val.), confiàssim (bal.), confiéssem, confiàssem (val., bal.) |
| confiéssiu, confiàreu (val.), confiàssiu (bal.), confiésseu, confiàsseu (val., bal.) |
| confiessin, confiaren (val.), confiassin (bal.), confiessen, confiassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) confiat |
| haguessis (hagueres) confiat |
| hagués (haguera) confiat |
| haguéssim (haguérem) confiat |
| haguéssiu (haguéreu) confiat |
| haguessin (hagueren) confiat |
Mode imperatiu
Present
| confia |
| confiï, confie (val.) |
| confiem |
| confieu, confiau (bal.) |
| confiïn, confien (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | confiar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver confiat |
| Gerundi | confiant |
| Gerundi compost | havent confiat |
| Participi | confiat , confiada , confiats , confiades |
Definició
- Posar alguna cosa sota la custòdia d'algú.
- M'han confiat el meu nebot mentre els seus pares van de vacances.
- Posar l'esperança en algú, de qui s'espera ajudi a resoldre una situació difícil.
- Compartir un secret amb algú, de qui s'espera que no el desvetlli.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017