confessar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| confesso (cent.), confesse (val.), confés (bal.) |
| confesses |
| confessa |
| confessem, confessam (bal.) |
| confesseu, confessau (bal.) |
| confessen |
Perfet
| he confessat |
| has confessat |
| ha confessat |
| hem confessat |
| heu confessat |
| han confessat |
Imperfet
| confessava |
| confessaves |
| confessava |
| confessàvem |
| confessàveu |
| confessaven |
Plusquamperfet
| havia confessat |
| havies confessat |
| havia confessat |
| havíem confessat |
| havíeu confessat |
| havien confessat |
Passat simple
| confessí |
| confessares |
| confessà |
| confessàrem |
| confessàreu |
| confessaren |
Passat perifràstic
| vaig confessar |
| vas (vares) confessar |
| va confessar |
| vam (vàrem) confessar |
| vau (vàreu) confessar |
| van (varen) confessar |
Passat anterior
| haguí confessat |
| hagueres confessat |
| hagué confessat |
| haguérem confessat |
| haguéreu confessat |
| hagueren confessat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver confessat |
| vas haver confessat |
| va haver confessat |
| vam haver confessat |
| vau haver confessat |
| van haver confessat |
Futur
| confessaré |
| confessaràs |
| confessarà |
| confessarem |
| confessareu |
| confessaran |
Futur perfet
| hauré confessat |
| hauràs confessat |
| haurà confessat |
| haurem confessat |
| haureu confessat |
| hauran confessat |
Condicional
| confessaria |
| confessaries |
| confessaria |
| confessaríem |
| confessaríeu |
| confessarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) confessat |
| hauries (hagueres) confessat |
| hauria (haguera) confessat |
| hauríem (haguérem) confessat |
| hauríeu (haguéreu) confessat |
| haurien (hagueren) confessat |
Mode subjuntiu
Present
| confessi, confesse (val.) |
| confessis, confesses (val.) |
| confessi, confesse (val.) |
| confessem |
| confesseu |
| confessin, confessen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) confessat |
| hagis (hages) confessat |
| hagi (haja) confessat |
| hàgim (hàgem) confessat |
| hàgiu (hàgeu) confessat |
| hagin (hagen) confessat |
Imperfet
| confessés, confessara (val.), confessàs (val., bal.) |
| confessessis, confessares (val.), confessassis (bal.), confessesses, confessasses (val., bal.) |
| confessés, confessara (val.), confessàs (val., bal.) |
| confesséssim, confessàrem (val.), confessàssim (bal.), confesséssem, confessàssem (val., bal.) |
| confesséssiu, confessàreu (val.), confessàssiu (bal.), confessésseu, confessàsseu (val., bal.) |
| confessessin, confessaren (val.), confessassin (bal.), confessessen, confessassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) confessat |
| haguessis (hagueres) confessat |
| hagués (haguera) confessat |
| haguéssim (haguérem) confessat |
| haguéssiu (haguéreu) confessat |
| haguessin (hagueren) confessat |
Mode imperatiu
Present
| confessa |
| confessi, confesse (val.) |
| confessem |
| confesseu, confessau (bal.) |
| confessin, confessen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | confessar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver confessat |
| Gerundi | confessant |
| Gerundi compost | havent confessat |
| Participi | confessat , confessada , confessats , confessades |
Definició
- Reconèixer els pecats davant Déu o un sacerdot per rebre’n l’absolució.
- Admetre la culpabilitat, un fet blasmable o tingut per secret.
- Un sacerdot, oir de confessió i administrar el sagrament de la penitència.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017