Conjugació del verb «condonar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

condonar

Mode indicatiu

Present
jo condono (cent.), condone (val.), condon (bal.)
tu condones
ell, ella, vostè condona
nosaltres condonem, condonam (bal.)
vosaltres, vós condoneu, condonau (bal.)
ells, elles, vostès condonen
Perfet
jo he condonat
tu has condonat
ell, ella, vostè ha condonat
nosaltres hem condonat
vosaltres, vós heu condonat
ells, elles, vostès han condonat
Imperfet
jo condonava
tu condonaves
ell, ella, vostè condonava
nosaltres condonàvem
vosaltres, vós condonàveu
ells, elles, vostès condonaven
Plusquamperfet
jo havia condonat
tu havies condonat
ell, ella, vostè havia condonat
nosaltres havíem condonat
vosaltres, vós havíeu condonat
ells, elles, vostès havien condonat
Passat simple
jo condoní
tu condonares
ell, ella, vostè condonà
nosaltres condonàrem
vosaltres, vós condonàreu
ells, elles, vostès condonaren
Passat perifràstic
jo vaig condonar
tu vas (vares) condonar
ell, ella, vostè va condonar
nosaltres vam (vàrem) condonar
vosaltres, vós vau (vàreu) condonar
ells, elles, vostès van (varen) condonar
Passat anterior
jo haguí condonat
tu hagueres condonat
ell, ella, vostè hagué condonat
nosaltres haguérem condonat
vosaltres, vós haguéreu condonat
ells, elles, vostès hagueren condonat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver condonat
tu vas haver condonat
ell, ella, vostè va haver condonat
nosaltres vam haver condonat
vosaltres, vós vau haver condonat
ells, elles, vostès van haver condonat
Futur
jo condonaré
tu condonaràs
ell, ella, vostè condonarà
nosaltres condonarem
vosaltres, vós condonareu
ells, elles, vostès condonaran
Futur perfet
jo hauré condonat
tu hauràs condonat
ell, ella, vostè haurà condonat
nosaltres haurem condonat
vosaltres, vós haureu condonat
ells, elles, vostès hauran condonat
Condicional
jo condonaria
tu condonaries
ell, ella, vostè condonaria
nosaltres condonaríem
vosaltres, vós condonaríeu
ells, elles, vostès condonarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) condonat
tu hauries (hagueres) condonat
ell, ella, vostè hauria (haguera) condonat
nosaltres hauríem (haguérem) condonat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) condonat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) condonat

condonar

Mode subjuntiu

Present
jo condoni, condone (val.)
tu condonis, condones (val.)
ell, ella, vostè condoni, condone (val.)
nosaltres condonem
vosaltres, vós condoneu
ells, elles, vostès condonin, condonen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) condonat
tu hagis (hages) condonat
ell, ella, vostè hagi (haja) condonat
nosaltres hàgim (hàgem) condonat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) condonat
ells, elles, vostès hagin (hagen) condonat
Imperfet
jo condonés, condonara (val.), condonàs (val., bal.)
tu condonessis, condonares (val.), condonassis (bal.), condonesses, condonasses (val., bal.)
ell, ella, vostè condonés, condonara (val.), condonàs (val., bal.)
nosaltres condonéssim, condonàrem (val.), condonàssim (bal.), condonéssem, condonàssem (val., bal.)
vosaltres, vós condonéssiu, condonàreu (val.), condonàssiu (bal.), condonésseu, condonàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès condonessin, condonaren (val.), condonassin (bal.), condonessen, condonassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) condonat
tu haguessis (hagueres) condonat
ell, ella, vostè hagués (haguera) condonat
nosaltres haguéssim (haguérem) condonat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) condonat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) condonat

condonar

Imperatiu

Present
tu condona
ell, ella, vostè condoni, condone (val.)
nosaltres condonem
vosaltres, vós condoneu, condonau (bal.)
ells, elles, vostès condonin, condonen (val.)

condonar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu condonar
Infinitiu compost haver condonat
Gerundi condonant
Gerundi compost havent condonat
Participi condonat, condonada, condonats, condonades