condir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| condeixo (cent.), condesc (val., bal.), condisc (val.) |
| condeixes, condixes (val.) |
| condeix, condix (val.) |
| condim |
| condiu |
| condeixen, condixen (val.) |
Perfet
| he condit |
| has condit |
| ha condit |
| hem condit |
| heu condit |
| han condit |
Imperfet
| condia |
| condies |
| condia |
| condíem |
| condíeu |
| condien |
Plusquamperfet
| havia condit |
| havies condit |
| havia condit |
| havíem condit |
| havíeu condit |
| havien condit |
Passat simple
| condí |
| condires |
| condí |
| condírem |
| condíreu |
| condiren |
Passat perifràstic
| vaig condir |
| vas (vares) condir |
| va condir |
| vam (vàrem) condir |
| vau (vàreu) condir |
| van (varen) condir |
Passat anterior
| haguí condit |
| hagueres condit |
| hagué condit |
| haguérem condit |
| haguéreu condit |
| hagueren condit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver condit |
| vas haver condit |
| va haver condit |
| vam haver condit |
| vau haver condit |
| van haver condit |
Futur
| condiré |
| condiràs |
| condirà |
| condirem |
| condireu |
| condiran |
Futur perfet
| hauré condit |
| hauràs condit |
| haurà condit |
| haurem condit |
| haureu condit |
| hauran condit |
Condicional
| condiria |
| condiries |
| condiria |
| condiríem |
| condiríeu |
| condirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) condit |
| hauries (hagueres) condit |
| hauria (haguera) condit |
| hauríem (haguérem) condit |
| hauríeu (haguéreu) condit |
| haurien (hagueren) condit |
Mode subjuntiu
Present
| condeixi, condesca / condisca (val.), condesqui (bal.) |
| condeixis, condesques / condisques (val.), condesquis (bal.) |
| condeixi, condesca / condisca (val.), condesqui (bal.) |
| condim, condiguem (bal.) |
| condiu, condigueu (bal.) |
| condeixin, condesquen / condisquen (val.), condesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) condit |
| hagis (hages) condit |
| hagi (haja) condit |
| hàgim (hàgem) condit |
| hàgiu (hàgeu) condit |
| hagin (hagen) condit |
Imperfet
| condís, condira (val.) |
| condissis, condires (val.), condisses |
| condís, condira (val.) |
| condíssim, condírem (val.), condíssem |
| condíssiu, condíreu (val.), condísseu |
| condissin, condiren (val.), condissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) condit |
| haguessis (hagueres) condit |
| hagués (haguera) condit |
| haguéssim (haguérem) condit |
| haguéssiu (haguéreu) condit |
| haguessin (hagueren) condit |
Mode imperatiu
Present
| condeix, condix (val.) |
| condeixi, condesca / condisca (val.), condesqui (bal.) |
| condim, condiguem (bal.) |
| condiu |
| condeixin, condesquen / condisquen (val.), condesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | condir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver condit |
| Gerundi | condint |
| Gerundi compost | havent condit |
| Participi | condit , condida , condits , condides |
Definició
- condimentar
- Donar de si, retre.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017