conculcar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| conculco (cent.), conculque (val.), conculc (bal.) |
| conculques |
| conculca |
| conculquem, conculcam (bal.) |
| conculqueu, conculcau (bal.) |
| conculquen |
Perfet
| he conculcat |
| has conculcat |
| ha conculcat |
| hem conculcat |
| heu conculcat |
| han conculcat |
Imperfet
| conculcava |
| conculcaves |
| conculcava |
| conculcàvem |
| conculcàveu |
| conculcaven |
Plusquamperfet
| havia conculcat |
| havies conculcat |
| havia conculcat |
| havíem conculcat |
| havíeu conculcat |
| havien conculcat |
Passat simple
| conculquí |
| conculcares |
| conculcà |
| conculcàrem |
| conculcàreu |
| conculcaren |
Passat perifràstic
| vaig conculcar |
| vas (vares) conculcar |
| va conculcar |
| vam (vàrem) conculcar |
| vau (vàreu) conculcar |
| van (varen) conculcar |
Passat anterior
| haguí conculcat |
| hagueres conculcat |
| hagué conculcat |
| haguérem conculcat |
| haguéreu conculcat |
| hagueren conculcat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver conculcat |
| vas haver conculcat |
| va haver conculcat |
| vam haver conculcat |
| vau haver conculcat |
| van haver conculcat |
Futur
| conculcaré |
| conculcaràs |
| conculcarà |
| conculcarem |
| conculcareu |
| conculcaran |
Futur perfet
| hauré conculcat |
| hauràs conculcat |
| haurà conculcat |
| haurem conculcat |
| haureu conculcat |
| hauran conculcat |
Condicional
| conculcaria |
| conculcaries |
| conculcaria |
| conculcaríem |
| conculcaríeu |
| conculcarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) conculcat |
| hauries (hagueres) conculcat |
| hauria (haguera) conculcat |
| hauríem (haguérem) conculcat |
| hauríeu (haguéreu) conculcat |
| haurien (hagueren) conculcat |
Mode subjuntiu
Present
| conculqui, conculque (val.) |
| conculquis, conculques (val.) |
| conculqui, conculque (val.) |
| conculquem |
| conculqueu |
| conculquin, conculquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) conculcat |
| hagis (hages) conculcat |
| hagi (haja) conculcat |
| hàgim (hàgem) conculcat |
| hàgiu (hàgeu) conculcat |
| hagin (hagen) conculcat |
Imperfet
| conculqués, conculcara (val.), conculcàs (val., bal.) |
| conculquessis, conculcares (val.), conculcassis (bal.), conculquesses, conculcasses (val., bal.) |
| conculqués, conculcara (val.), conculcàs (val., bal.) |
| conculquéssim, conculcàrem (val.), conculcàssim (bal.), conculquéssem, conculcàssem (val., bal.) |
| conculquéssiu, conculcàreu (val.), conculcàssiu (bal.), conculquésseu, conculcàsseu (val., bal.) |
| conculquessin, conculcaren (val.), conculcassin (bal.), conculquessen, conculcassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) conculcat |
| haguessis (hagueres) conculcat |
| hagués (haguera) conculcat |
| haguéssim (haguérem) conculcat |
| haguéssiu (haguéreu) conculcat |
| haguessin (hagueren) conculcat |
Mode imperatiu
Present
| conculca |
| conculqui, conculque (val.) |
| conculquem |
| conculqueu, conculcau (bal.) |
| conculquin, conculquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | conculcar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver conculcat |
| Gerundi | conculcant |
| Gerundi compost | havent conculcat |
| Participi | conculcat , conculcada , conculcats , conculcades |
Definició
- trepitjar
- infringir
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017