Conjugació en català del verb «conculcar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

conculcar

Mode indicatiu

Present
jo conculco (cent.), conculque (val.), conculc (bal.)
tu conculques
ell, ella, vostè conculca
nosaltres conculquem, conculcam (bal.)
vosaltres, vós conculqueu, conculcau (bal.)
ells, elles, vostès conculquen
Perfet
jo he conculcat
tu has conculcat
ell, ella, vostè ha conculcat
nosaltres hem conculcat
vosaltres, vós heu conculcat
ells, elles, vostès han conculcat
Imperfet
jo conculcava
tu conculcaves
ell, ella, vostè conculcava
nosaltres conculcàvem
vosaltres, vós conculcàveu
ells, elles, vostès conculcaven
Plusquamperfet
jo havia conculcat
tu havies conculcat
ell, ella, vostè havia conculcat
nosaltres havíem conculcat
vosaltres, vós havíeu conculcat
ells, elles, vostès havien conculcat
Passat simple
jo conculquí
tu conculcares
ell, ella, vostè conculcà
nosaltres conculcàrem
vosaltres, vós conculcàreu
ells, elles, vostès conculcaren
Passat perifràstic
jo vaig conculcar
tu vas (vares) conculcar
ell, ella, vostè va conculcar
nosaltres vam (vàrem) conculcar
vosaltres, vós vau (vàreu) conculcar
ells, elles, vostès van (varen) conculcar
Passat anterior
jo haguí conculcat
tu hagueres conculcat
ell, ella, vostè hagué conculcat
nosaltres haguérem conculcat
vosaltres, vós haguéreu conculcat
ells, elles, vostès hagueren conculcat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver conculcat
tu vas haver conculcat
ell, ella, vostè va haver conculcat
nosaltres vam haver conculcat
vosaltres, vós vau haver conculcat
ells, elles, vostès van haver conculcat
Futur
jo conculcaré
tu conculcaràs
ell, ella, vostè conculcarà
nosaltres conculcarem
vosaltres, vós conculcareu
ells, elles, vostès conculcaran
Futur perfet
jo hauré conculcat
tu hauràs conculcat
ell, ella, vostè haurà conculcat
nosaltres haurem conculcat
vosaltres, vós haureu conculcat
ells, elles, vostès hauran conculcat
Condicional
jo conculcaria
tu conculcaries
ell, ella, vostè conculcaria
nosaltres conculcaríem
vosaltres, vós conculcaríeu
ells, elles, vostès conculcarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) conculcat
tu hauries (hagueres) conculcat
ell, ella, vostè hauria (haguera) conculcat
nosaltres hauríem (haguérem) conculcat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) conculcat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) conculcat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

conculcar

Mode subjuntiu

Present
jo conculqui, conculque (val.)
tu conculquis, conculques (val.)
ell, ella, vostè conculqui, conculque (val.)
nosaltres conculquem
vosaltres, vós conculqueu
ells, elles, vostès conculquin, conculquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) conculcat
tu hagis (hages) conculcat
ell, ella, vostè hagi (haja) conculcat
nosaltres hàgim (hàgem) conculcat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) conculcat
ells, elles, vostès hagin (hagen) conculcat
Imperfet
jo conculqués, conculcara (val.), conculcàs (val., bal.)
tu conculquessis, conculcares (val.), conculcassis (bal.), conculquesses, conculcasses (val., bal.)
ell, ella, vostè conculqués, conculcara (val.), conculcàs (val., bal.)
nosaltres conculquéssim, conculcàrem (val.), conculcàssim (bal.), conculquéssem, conculcàssem (val., bal.)
vosaltres, vós conculquéssiu, conculcàreu (val.), conculcàssiu (bal.), conculquésseu, conculcàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès conculquessin, conculcaren (val.), conculcassin (bal.), conculquessen, conculcassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) conculcat
tu haguessis (hagueres) conculcat
ell, ella, vostè hagués (haguera) conculcat
nosaltres haguéssim (haguérem) conculcat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) conculcat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) conculcat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

conculcar

Mode imperatiu

Present
tu conculca
ell, ella, vostè conculqui, conculque (val.)
nosaltres conculquem
vosaltres, vós conculqueu, conculcau (bal.)
ells, elles, vostès conculquin, conculquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

conculcar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu conculcar
Infinitiu compost haver conculcat
Gerundi conculcant
Gerundi compost havent conculcat
Participi conculcat, conculcada, conculcats, conculcades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

conculcar

  1. trepitjar
  2. infringir

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.