concloure
Mode indicatiu
Present
jo | concloc |
---|---|
tu | conclous |
ell, ella, vostè | conclou |
nosaltres | concloem |
vosaltres, vós | concloeu |
ells, elles, vostès | conclouen |
Perfet
jo | he conclòs |
---|---|
tu | has conclòs |
ell, ella, vostè | ha conclòs |
nosaltres | hem conclòs |
vosaltres, vós | heu conclòs |
ells, elles, vostès | han conclòs |
Imperfet
jo | concloïa |
---|---|
tu | concloïes |
ell, ella, vostè | concloïa |
nosaltres | concloíem |
vosaltres, vós | concloíeu |
ells, elles, vostès | concloïen |
Plusquamperfet
jo | havia conclòs |
---|---|
tu | havies conclòs |
ell, ella, vostè | havia conclòs |
nosaltres | havíem conclòs |
vosaltres, vós | havíeu conclòs |
ells, elles, vostès | havien conclòs |
Passat simple
jo | concloguí |
---|---|
tu | conclogueres |
ell, ella, vostè | conclogué |
nosaltres | concloguérem |
vosaltres, vós | concloguéreu |
ells, elles, vostès | conclogueren |
Passat perifràstic
jo | vaig concloure |
---|---|
tu | vas (vares) concloure |
ell, ella, vostè | va concloure |
nosaltres | vam (vàrem) concloure |
vosaltres, vós | vau (vàreu) concloure |
ells, elles, vostès | van (varen) concloure |
Passat anterior
jo | haguí conclòs |
---|---|
tu | hagueres conclòs |
ell, ella, vostè | hagué conclòs |
nosaltres | haguérem conclòs |
vosaltres, vós | haguéreu conclòs |
ells, elles, vostès | hagueren conclòs |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver conclòs |
---|---|
tu | vas haver conclòs |
ell, ella, vostè | va haver conclòs |
nosaltres | vam haver conclòs |
vosaltres, vós | vau haver conclòs |
ells, elles, vostès | van haver conclòs |
Futur
jo | conclouré |
---|---|
tu | conclouràs |
ell, ella, vostè | conclourà |
nosaltres | conclourem |
vosaltres, vós | concloureu |
ells, elles, vostès | conclouran |
Futur perfet
jo | hauré conclòs |
---|---|
tu | hauràs conclòs |
ell, ella, vostè | haurà conclòs |
nosaltres | haurem conclòs |
vosaltres, vós | haureu conclòs |
ells, elles, vostès | hauran conclòs |
Condicional
jo | conclouria |
---|---|
tu | conclouries |
ell, ella, vostè | conclouria |
nosaltres | conclouríem |
vosaltres, vós | conclouríeu |
ells, elles, vostès | conclourien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) conclòs |
---|---|
tu | hauries (hagueres) conclòs |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) conclòs |
nosaltres | hauríem (haguérem) conclòs |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) conclòs |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) conclòs |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
concloure
Mode subjuntiu
Present
jo | conclogui, concloga (val.) |
---|---|
tu | concloguis, conclogues (val.) |
ell, ella, vostè | conclogui, concloga (val.) |
nosaltres | concloguem |
vosaltres, vós | conclogueu |
ells, elles, vostès | concloguin, concloguen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) conclòs |
---|---|
tu | hagis (hages) conclòs |
ell, ella, vostè | hagi (haja) conclòs |
nosaltres | hàgim (hàgem) conclòs |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) conclòs |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) conclòs |
Imperfet
jo | conclogués, concloguera (val.) |
---|---|
tu | concloguessis, conclogueres (val.), concloguesses |
ell, ella, vostè | conclogués, concloguera (val.) |
nosaltres | concloguéssim, concloguérem (val.), concloguéssem |
vosaltres, vós | concloguéssiu, concloguéreu (val.), concloguésseu |
ells, elles, vostès | concloguessin, conclogueren (val.), concloguessen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) conclòs |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) conclòs |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) conclòs |
nosaltres | haguéssim (haguérem) conclòs |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) conclòs |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) conclòs |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
concloure
Mode imperatiu
Present
tu | conclou |
---|---|
ell, ella, vostè | conclogui, concloga (val.) |
nosaltres | concloguem |
vosaltres, vós | concloeu |
ells, elles, vostès | concloguin, concloguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
concloure
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | concloure |
---|---|
Infinitiu compost | haver conclòs |
Gerundi | concloent |
Gerundi compost | havent conclòs |
Participi | conclòs, conclosa, conclosos, concloses |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
concloure
- acabar
- Adoptar un acord, una solució.
- Arribar a una deducció tenint en compte unes premisses.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.