concitar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| concito (cent.), concite (val.), concit (bal.) |
| concites |
| concita |
| concitem, concitam (bal.) |
| conciteu, concitau (bal.) |
| conciten |
Perfet
| he concitat |
| has concitat |
| ha concitat |
| hem concitat |
| heu concitat |
| han concitat |
Imperfet
| concitava |
| concitaves |
| concitava |
| concitàvem |
| concitàveu |
| concitaven |
Plusquamperfet
| havia concitat |
| havies concitat |
| havia concitat |
| havíem concitat |
| havíeu concitat |
| havien concitat |
Passat simple
| concití |
| concitares |
| concità |
| concitàrem |
| concitàreu |
| concitaren |
Passat perifràstic
| vaig concitar |
| vas (vares) concitar |
| va concitar |
| vam (vàrem) concitar |
| vau (vàreu) concitar |
| van (varen) concitar |
Passat anterior
| haguí concitat |
| hagueres concitat |
| hagué concitat |
| haguérem concitat |
| haguéreu concitat |
| hagueren concitat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver concitat |
| vas haver concitat |
| va haver concitat |
| vam haver concitat |
| vau haver concitat |
| van haver concitat |
Futur
| concitaré |
| concitaràs |
| concitarà |
| concitarem |
| concitareu |
| concitaran |
Futur perfet
| hauré concitat |
| hauràs concitat |
| haurà concitat |
| haurem concitat |
| haureu concitat |
| hauran concitat |
Condicional
| concitaria |
| concitaries |
| concitaria |
| concitaríem |
| concitaríeu |
| concitarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) concitat |
| hauries (hagueres) concitat |
| hauria (haguera) concitat |
| hauríem (haguérem) concitat |
| hauríeu (haguéreu) concitat |
| haurien (hagueren) concitat |
Mode subjuntiu
Present
| conciti, concite (val.) |
| concitis, concites (val.) |
| conciti, concite (val.) |
| concitem |
| conciteu |
| concitin, conciten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) concitat |
| hagis (hages) concitat |
| hagi (haja) concitat |
| hàgim (hàgem) concitat |
| hàgiu (hàgeu) concitat |
| hagin (hagen) concitat |
Imperfet
| concités, concitara (val.), concitàs (val., bal.) |
| concitessis, concitares (val.), concitassis (bal.), concitesses, concitasses (val., bal.) |
| concités, concitara (val.), concitàs (val., bal.) |
| concitéssim, concitàrem (val.), concitàssim (bal.), concitéssem, concitàssem (val., bal.) |
| concitéssiu, concitàreu (val.), concitàssiu (bal.), concitésseu, concitàsseu (val., bal.) |
| concitessin, concitaren (val.), concitassin (bal.), concitessen, concitassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) concitat |
| haguessis (hagueres) concitat |
| hagués (haguera) concitat |
| haguéssim (haguérem) concitat |
| haguéssiu (haguéreu) concitat |
| haguessin (hagueren) concitat |
Mode imperatiu
Present
| concita |
| conciti, concite (val.) |
| concitem |
| conciteu, concitau (bal.) |
| concitin, conciten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | concitar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver concitat |
| Gerundi | concitant |
| Gerundi compost | havent concitat |
| Participi | concitat , concitada , concitats , concitades |
Definició
- Empènyer algú a fer una cosa, excitant els seus sentiments.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017