concedir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| concedeixo (cent.), concedesc (val., bal.), concedisc (val.) |
| concedeixes, concedixes (val.) |
| concedeix, concedix (val.) |
| concedim |
| concediu |
| concedeixen, concedixen (val.) |
Perfet
| he concedit |
| has concedit |
| ha concedit |
| hem concedit |
| heu concedit |
| han concedit |
Imperfet
| concedia |
| concedies |
| concedia |
| concedíem |
| concedíeu |
| concedien |
Plusquamperfet
| havia concedit |
| havies concedit |
| havia concedit |
| havíem concedit |
| havíeu concedit |
| havien concedit |
Passat simple
| concedí |
| concedires |
| concedí |
| concedírem |
| concedíreu |
| concediren |
Passat perifràstic
| vaig concedir |
| vas (vares) concedir |
| va concedir |
| vam (vàrem) concedir |
| vau (vàreu) concedir |
| van (varen) concedir |
Passat anterior
| haguí concedit |
| hagueres concedit |
| hagué concedit |
| haguérem concedit |
| haguéreu concedit |
| hagueren concedit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver concedit |
| vas haver concedit |
| va haver concedit |
| vam haver concedit |
| vau haver concedit |
| van haver concedit |
Futur
| concediré |
| concediràs |
| concedirà |
| concedirem |
| concedireu |
| concediran |
Futur perfet
| hauré concedit |
| hauràs concedit |
| haurà concedit |
| haurem concedit |
| haureu concedit |
| hauran concedit |
Condicional
| concediria |
| concediries |
| concediria |
| concediríem |
| concediríeu |
| concedirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) concedit |
| hauries (hagueres) concedit |
| hauria (haguera) concedit |
| hauríem (haguérem) concedit |
| hauríeu (haguéreu) concedit |
| haurien (hagueren) concedit |
Mode subjuntiu
Present
| concedeixi, concedesca / concedisca (val.), concedesqui (bal.) |
| concedeixis, concedesques / concedisques (val.), concedesquis (bal.) |
| concedeixi, concedesca / concedisca (val.), concedesqui (bal.) |
| concedim, concediguem (bal.) |
| concediu, concedigueu (bal.) |
| concedeixin, concedesquen / concedisquen (val.), concedesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) concedit |
| hagis (hages) concedit |
| hagi (haja) concedit |
| hàgim (hàgem) concedit |
| hàgiu (hàgeu) concedit |
| hagin (hagen) concedit |
Imperfet
| concedís, concedira (val.) |
| concedissis, concedires (val.), concedisses |
| concedís, concedira (val.) |
| concedíssim, concedírem (val.), concedíssem |
| concedíssiu, concedíreu (val.), concedísseu |
| concedissin, concediren (val.), concedissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) concedit |
| haguessis (hagueres) concedit |
| hagués (haguera) concedit |
| haguéssim (haguérem) concedit |
| haguéssiu (haguéreu) concedit |
| haguessin (hagueren) concedit |
Mode imperatiu
Present
| concedeix, concedix (val.) |
| concedeixi, concedesca / concedisca (val.), concedesqui (bal.) |
| concedim, concediguem (bal.) |
| concediu |
| concedeixin, concedesquen / concedisquen (val.), concedesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | concedir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver concedit |
| Gerundi | concedint |
| Gerundi compost | havent concedit |
| Participi | concedit , concedida , concedits , concedides |
Definició
- Fer una donació algú amb càrrec superior.
- Donar el vistiplau a la petició d'algú.
- Reconèixer que una altra persona té la raó.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017