comunir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| comuneixo (cent.), comunesc (val., bal.), comunisc (val.) |
| comuneixes, comunixes (val.) |
| comuneix, comunix (val.) |
| comunim |
| comuniu |
| comuneixen, comunixen (val.) |
Perfet
| he comunit |
| has comunit |
| ha comunit |
| hem comunit |
| heu comunit |
| han comunit |
Imperfet
| comunia |
| comunies |
| comunia |
| comuníem |
| comuníeu |
| comunien |
Plusquamperfet
| havia comunit |
| havies comunit |
| havia comunit |
| havíem comunit |
| havíeu comunit |
| havien comunit |
Passat simple
| comuní |
| comunires |
| comuní |
| comunírem |
| comuníreu |
| comuniren |
Passat perifràstic
| vaig comunir |
| vas (vares) comunir |
| va comunir |
| vam (vàrem) comunir |
| vau (vàreu) comunir |
| van (varen) comunir |
Passat anterior
| haguí comunit |
| hagueres comunit |
| hagué comunit |
| haguérem comunit |
| haguéreu comunit |
| hagueren comunit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver comunit |
| vas haver comunit |
| va haver comunit |
| vam haver comunit |
| vau haver comunit |
| van haver comunit |
Futur
| comuniré |
| comuniràs |
| comunirà |
| comunirem |
| comunireu |
| comuniran |
Futur perfet
| hauré comunit |
| hauràs comunit |
| haurà comunit |
| haurem comunit |
| haureu comunit |
| hauran comunit |
Condicional
| comuniria |
| comuniries |
| comuniria |
| comuniríem |
| comuniríeu |
| comunirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) comunit |
| hauries (hagueres) comunit |
| hauria (haguera) comunit |
| hauríem (haguérem) comunit |
| hauríeu (haguéreu) comunit |
| haurien (hagueren) comunit |
Mode subjuntiu
Present
| comuneixi, comunesca / comunisca (val.), comunesqui (bal.) |
| comuneixis, comunesques / comunisques (val.), comunesquis (bal.) |
| comuneixi, comunesca / comunisca (val.), comunesqui (bal.) |
| comunim, comuniguem (bal.) |
| comuniu, comunigueu (bal.) |
| comuneixin, comunesquen / comunisquen (val.), comunesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) comunit |
| hagis (hages) comunit |
| hagi (haja) comunit |
| hàgim (hàgem) comunit |
| hàgiu (hàgeu) comunit |
| hagin (hagen) comunit |
Imperfet
| comunís, comunira (val.) |
| comunissis, comunires (val.), comunisses |
| comunís, comunira (val.) |
| comuníssim, comunírem (val.), comuníssem |
| comuníssiu, comuníreu (val.), comunísseu |
| comunissin, comuniren (val.), comunissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) comunit |
| haguessis (hagueres) comunit |
| hagués (haguera) comunit |
| haguéssim (haguérem) comunit |
| haguéssiu (haguéreu) comunit |
| haguessin (hagueren) comunit |
Mode imperatiu
Present
| comuneix, comunix (val.) |
| comuneixi, comunesca / comunisca (val.), comunesqui (bal.) |
| comunim, comuniguem (bal.) |
| comuniu |
| comuneixin, comunesquen / comunisquen (val.), comunesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | comunir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver comunit |
| Gerundi | comunint |
| Gerundi compost | havent comunit |
| Participi | comunit , comunida , comunits , comunides |
Definició
- Fer la crida, per exemple fent sonar una campana, perquè la comunitat s'aplegui en un lloc.
- Antigament, citar o comunicar a les parts que han d'estar presents en un judici.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017