Conjugació del verb «complaure»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

complaure

Mode indicatiu

Present
jo complac
tu complaus
ell, ella, vostè complau
nosaltres complaem
vosaltres, vós complaeu
ells, elles, vostès complauen
Perfet
jo he complagut
tu has complagut
ell, ella, vostè ha complagut
nosaltres hem complagut
vosaltres, vós heu complagut
ells, elles, vostès han complagut
Imperfet
jo complaïa
tu complaïes
ell, ella, vostè complaïa
nosaltres complaíem
vosaltres, vós complaíeu
ells, elles, vostès complaïen
Plusquamperfet
jo havia complagut
tu havies complagut
ell, ella, vostè havia complagut
nosaltres havíem complagut
vosaltres, vós havíeu complagut
ells, elles, vostès havien complagut
Passat simple
jo complaguí
tu complagueres
ell, ella, vostè complagué
nosaltres complaguérem
vosaltres, vós complaguéreu
ells, elles, vostès complagueren
Passat perifràstic
jo vaig complaure
tu vas (vares) complaure
ell, ella, vostè va complaure
nosaltres vam (vàrem) complaure
vosaltres, vós vau (vàreu) complaure
ells, elles, vostès van (varen) complaure
Passat anterior
jo haguí complagut
tu hagueres complagut
ell, ella, vostè hagué complagut
nosaltres haguérem complagut
vosaltres, vós haguéreu complagut
ells, elles, vostès hagueren complagut
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver complagut
tu vas haver complagut
ell, ella, vostè va haver complagut
nosaltres vam haver complagut
vosaltres, vós vau haver complagut
ells, elles, vostès van haver complagut
Futur
jo complauré
tu complauràs
ell, ella, vostè complaurà
nosaltres complaurem
vosaltres, vós complaureu
ells, elles, vostès complauran
Futur perfet
jo hauré complagut
tu hauràs complagut
ell, ella, vostè haurà complagut
nosaltres haurem complagut
vosaltres, vós haureu complagut
ells, elles, vostès hauran complagut
Condicional
jo complauria
tu complauries
ell, ella, vostè complauria
nosaltres complauríem
vosaltres, vós complauríeu
ells, elles, vostès complaurien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) complagut
tu hauries (hagueres) complagut
ell, ella, vostè hauria (haguera) complagut
nosaltres hauríem (haguérem) complagut
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) complagut
ells, elles, vostès haurien (hagueren) complagut

complaure

Mode subjuntiu

Present
jo complagui, complaga (val.)
tu complaguis, complagues (val.)
ell, ella, vostè complagui, complaga (val.)
nosaltres complaguem
vosaltres, vós complagueu
ells, elles, vostès complaguin, complaguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) complagut
tu hagis (hages) complagut
ell, ella, vostè hagi (haja) complagut
nosaltres hàgim (hàgem) complagut
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) complagut
ells, elles, vostès hagin (hagen) complagut
Imperfet
jo complagués, complaguera (val.)
tu complaguessis, complagueres (val.), complaguesses
ell, ella, vostè complagués, complaguera (val.)
nosaltres complaguéssim, complaguérem (val.), complaguéssem
vosaltres, vós complaguéssiu, complaguéreu (val.), complaguésseu
ells, elles, vostès complaguessin, complagueren (val.), complaguessen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) complagut
tu haguessis (hagueres) complagut
ell, ella, vostè hagués (haguera) complagut
nosaltres haguéssim (haguérem) complagut
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) complagut
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) complagut

complaure

Imperatiu

Present
tu complau
ell, ella, vostè complagui, complaga (val.)
nosaltres complaguem
vosaltres, vós complaeu
ells, elles, vostès complaguin, complaguen (val.)

complaure

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu complaure
Infinitiu compost haver complagut
Gerundi complaent
Gerundi compost havent complagut
Participi complagut, complaguda, complaguts, complagudes