comminar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| commino (cent.), commine (val.), commín (bal.) |
| commines |
| commina |
| comminem, comminam (bal.) |
| commineu, comminau (bal.) |
| comminen |
Perfet
| he comminat |
| has comminat |
| ha comminat |
| hem comminat |
| heu comminat |
| han comminat |
Imperfet
| comminava |
| comminaves |
| comminava |
| comminàvem |
| comminàveu |
| comminaven |
Plusquamperfet
| havia comminat |
| havies comminat |
| havia comminat |
| havíem comminat |
| havíeu comminat |
| havien comminat |
Passat simple
| comminí |
| comminares |
| comminà |
| comminàrem |
| comminàreu |
| comminaren |
Passat perifràstic
| vaig comminar |
| vas (vares) comminar |
| va comminar |
| vam (vàrem) comminar |
| vau (vàreu) comminar |
| van (varen) comminar |
Passat anterior
| haguí comminat |
| hagueres comminat |
| hagué comminat |
| haguérem comminat |
| haguéreu comminat |
| hagueren comminat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver comminat |
| vas haver comminat |
| va haver comminat |
| vam haver comminat |
| vau haver comminat |
| van haver comminat |
Futur
| comminaré |
| comminaràs |
| comminarà |
| comminarem |
| comminareu |
| comminaran |
Futur perfet
| hauré comminat |
| hauràs comminat |
| haurà comminat |
| haurem comminat |
| haureu comminat |
| hauran comminat |
Condicional
| comminaria |
| comminaries |
| comminaria |
| comminaríem |
| comminaríeu |
| comminarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) comminat |
| hauries (hagueres) comminat |
| hauria (haguera) comminat |
| hauríem (haguérem) comminat |
| hauríeu (haguéreu) comminat |
| haurien (hagueren) comminat |
Mode subjuntiu
Present
| commini, commine (val.) |
| comminis, commines (val.) |
| commini, commine (val.) |
| comminem |
| commineu |
| comminin, comminen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) comminat |
| hagis (hages) comminat |
| hagi (haja) comminat |
| hàgim (hàgem) comminat |
| hàgiu (hàgeu) comminat |
| hagin (hagen) comminat |
Imperfet
| comminés, comminara (val.), comminàs (val., bal.) |
| comminessis, comminares (val.), comminassis (bal.), comminesses, comminasses (val., bal.) |
| comminés, comminara (val.), comminàs (val., bal.) |
| comminéssim, comminàrem (val.), comminàssim (bal.), comminéssem, comminàssem (val., bal.) |
| comminéssiu, comminàreu (val.), comminàssiu (bal.), comminésseu, comminàsseu (val., bal.) |
| comminessin, comminaren (val.), comminassin (bal.), comminessen, comminassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) comminat |
| haguessis (hagueres) comminat |
| hagués (haguera) comminat |
| haguéssim (haguérem) comminat |
| haguéssiu (haguéreu) comminat |
| haguessin (hagueren) comminat |
Mode imperatiu
Present
| commina |
| commini, commine (val.) |
| comminem |
| commineu, comminau (bal.) |
| comminin, comminen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | comminar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver comminat |
| Gerundi | comminant |
| Gerundi compost | havent comminat |
| Participi | comminat , comminada , comminats , comminades |
Definició
- Instar a que algú altre faci o deixi de fer alguna cosa sota una amenaça legal.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017