comminar
Mode indicatiu
Present
jo | commino (cent.), commine (val.), commín (bal.) |
---|---|
tu | commines |
ell, ella, vostè | commina |
nosaltres | comminem, comminam (bal.) |
vosaltres, vós | commineu, comminau (bal.) |
ells, elles, vostès | comminen |
Perfet
jo | he comminat |
---|---|
tu | has comminat |
ell, ella, vostè | ha comminat |
nosaltres | hem comminat |
vosaltres, vós | heu comminat |
ells, elles, vostès | han comminat |
Imperfet
jo | comminava |
---|---|
tu | comminaves |
ell, ella, vostè | comminava |
nosaltres | comminàvem |
vosaltres, vós | comminàveu |
ells, elles, vostès | comminaven |
Plusquamperfet
jo | havia comminat |
---|---|
tu | havies comminat |
ell, ella, vostè | havia comminat |
nosaltres | havíem comminat |
vosaltres, vós | havíeu comminat |
ells, elles, vostès | havien comminat |
Passat simple
jo | comminí |
---|---|
tu | comminares |
ell, ella, vostè | comminà |
nosaltres | comminàrem |
vosaltres, vós | comminàreu |
ells, elles, vostès | comminaren |
Passat perifràstic
jo | vaig comminar |
---|---|
tu | vas (vares) comminar |
ell, ella, vostè | va comminar |
nosaltres | vam (vàrem) comminar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) comminar |
ells, elles, vostès | van (varen) comminar |
Passat anterior
jo | haguí comminat |
---|---|
tu | hagueres comminat |
ell, ella, vostè | hagué comminat |
nosaltres | haguérem comminat |
vosaltres, vós | haguéreu comminat |
ells, elles, vostès | hagueren comminat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver comminat |
---|---|
tu | vas haver comminat |
ell, ella, vostè | va haver comminat |
nosaltres | vam haver comminat |
vosaltres, vós | vau haver comminat |
ells, elles, vostès | van haver comminat |
Futur
jo | comminaré |
---|---|
tu | comminaràs |
ell, ella, vostè | comminarà |
nosaltres | comminarem |
vosaltres, vós | comminareu |
ells, elles, vostès | comminaran |
Futur perfet
jo | hauré comminat |
---|---|
tu | hauràs comminat |
ell, ella, vostè | haurà comminat |
nosaltres | haurem comminat |
vosaltres, vós | haureu comminat |
ells, elles, vostès | hauran comminat |
Condicional
jo | comminaria |
---|---|
tu | comminaries |
ell, ella, vostè | comminaria |
nosaltres | comminaríem |
vosaltres, vós | comminaríeu |
ells, elles, vostès | comminarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) comminat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) comminat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) comminat |
nosaltres | hauríem (haguérem) comminat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) comminat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) comminat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
comminar
Mode subjuntiu
Present
jo | commini, commine (val.) |
---|---|
tu | comminis, commines (val.) |
ell, ella, vostè | commini, commine (val.) |
nosaltres | comminem |
vosaltres, vós | commineu |
ells, elles, vostès | comminin, comminen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) comminat |
---|---|
tu | hagis (hages) comminat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) comminat |
nosaltres | hàgim (hàgem) comminat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) comminat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) comminat |
Imperfet
jo | comminés, comminara (val.), comminàs (val., bal.) |
---|---|
tu | comminessis, comminares (val.), comminassis (bal.), comminesses, comminasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | comminés, comminara (val.), comminàs (val., bal.) |
nosaltres | comminéssim, comminàrem (val.), comminàssim (bal.), comminéssem, comminàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | comminéssiu, comminàreu (val.), comminàssiu (bal.), comminésseu, comminàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | comminessin, comminaren (val.), comminassin (bal.), comminessen, comminassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) comminat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) comminat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) comminat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) comminat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) comminat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) comminat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
comminar
Mode imperatiu
Present
tu | commina |
---|---|
ell, ella, vostè | commini, commine (val.) |
nosaltres | comminem |
vosaltres, vós | commineu, comminau (bal.) |
ells, elles, vostès | comminin, comminen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
comminar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | comminar |
---|---|
Infinitiu compost | haver comminat |
Gerundi | comminant |
Gerundi compost | havent comminat |
Participi | comminat, comminada, comminats, comminades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
comminar
- Instar a que algú altre faci o deixi de fer alguna cosa sota una amenaça legal.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.