col·legiar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| col·legio (cent.), col·legie (val.), col·legii (bal.) |
| col·legies |
| col·legia |
| col·legiem, col·legiam (bal.) |
| col·legieu, col·legiau (bal.) |
| col·legien |
Perfet
| he col·legiat |
| has col·legiat |
| ha col·legiat |
| hem col·legiat |
| heu col·legiat |
| han col·legiat |
Imperfet
| col·legiava |
| col·legiaves |
| col·legiava |
| col·legiàvem |
| col·legiàveu |
| col·legiaven |
Plusquamperfet
| havia col·legiat |
| havies col·legiat |
| havia col·legiat |
| havíem col·legiat |
| havíeu col·legiat |
| havien col·legiat |
Passat simple
| col·legií |
| col·legiares |
| col·legià |
| col·legiàrem |
| col·legiàreu |
| col·legiaren |
Passat perifràstic
| vaig col·legiar |
| vas (vares) col·legiar |
| va col·legiar |
| vam (vàrem) col·legiar |
| vau (vàreu) col·legiar |
| van (varen) col·legiar |
Passat anterior
| haguí col·legiat |
| hagueres col·legiat |
| hagué col·legiat |
| haguérem col·legiat |
| haguéreu col·legiat |
| hagueren col·legiat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver col·legiat |
| vas haver col·legiat |
| va haver col·legiat |
| vam haver col·legiat |
| vau haver col·legiat |
| van haver col·legiat |
Futur
| col·legiaré |
| col·legiaràs |
| col·legiarà |
| col·legiarem |
| col·legiareu |
| col·legiaran |
Futur perfet
| hauré col·legiat |
| hauràs col·legiat |
| haurà col·legiat |
| haurem col·legiat |
| haureu col·legiat |
| hauran col·legiat |
Condicional
| col·legiaria |
| col·legiaries |
| col·legiaria |
| col·legiaríem |
| col·legiaríeu |
| col·legiarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) col·legiat |
| hauries (hagueres) col·legiat |
| hauria (haguera) col·legiat |
| hauríem (haguérem) col·legiat |
| hauríeu (haguéreu) col·legiat |
| haurien (hagueren) col·legiat |
Mode subjuntiu
Present
| col·legiï, col·legie (val.) |
| col·legiïs, col·legies (val.) |
| col·legiï, col·legie (val.) |
| col·legiem |
| col·legieu |
| col·legiïn, col·legien (val.) |
Perfet
| hagi (haja) col·legiat |
| hagis (hages) col·legiat |
| hagi (haja) col·legiat |
| hàgim (hàgem) col·legiat |
| hàgiu (hàgeu) col·legiat |
| hagin (hagen) col·legiat |
Imperfet
| col·legiés, col·legiara (val.), col·legiàs (val., bal.) |
| col·legiessis, col·legiares (val.), col·legiassis (bal.), col·legiesses, col·legiasses (val., bal.) |
| col·legiés, col·legiara (val.), col·legiàs (val., bal.) |
| col·legiéssim, col·legiàrem (val.), col·legiàssim (bal.), col·legiéssem, col·legiàssem (val., bal.) |
| col·legiéssiu, col·legiàreu (val.), col·legiàssiu (bal.), col·legiésseu, col·legiàsseu (val., bal.) |
| col·legiessin, col·legiaren (val.), col·legiassin (bal.), col·legiessen, col·legiassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) col·legiat |
| haguessis (hagueres) col·legiat |
| hagués (haguera) col·legiat |
| haguéssim (haguérem) col·legiat |
| haguéssiu (haguéreu) col·legiat |
| haguessin (hagueren) col·legiat |
Mode imperatiu
Present
| col·legia |
| col·legiï, col·legie (val.) |
| col·legiem |
| col·legieu, col·legiau (bal.) |
| col·legiïn, col·legien (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | col·legiar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver col·legiat |
| Gerundi | col·legiant |
| Gerundi compost | havent col·legiat |
| Participi | col·legiat , col·legiada , col·legiats , col·legiades |
Definició
- Instituir-se una associació com a òrgan col·legiat.
- Inscriure's com a membre pertanyent a un col·legi professional.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017