colrar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| colro (cent.), colre (val.), colr (bal.) |
| colres |
| colra |
| colrem, colram (bal.) |
| colreu, colrau (bal.) |
| colren |
Perfet
| he colrat |
| has colrat |
| ha colrat |
| hem colrat |
| heu colrat |
| han colrat |
Imperfet
| colrava |
| colraves |
| colrava |
| colràvem |
| colràveu |
| colraven |
Plusquamperfet
| havia colrat |
| havies colrat |
| havia colrat |
| havíem colrat |
| havíeu colrat |
| havien colrat |
Passat simple
| colrí |
| colrares |
| colrà |
| colràrem |
| colràreu |
| colraren |
Passat perifràstic
| vaig colrar |
| vas (vares) colrar |
| va colrar |
| vam (vàrem) colrar |
| vau (vàreu) colrar |
| van (varen) colrar |
Passat anterior
| haguí colrat |
| hagueres colrat |
| hagué colrat |
| haguérem colrat |
| haguéreu colrat |
| hagueren colrat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver colrat |
| vas haver colrat |
| va haver colrat |
| vam haver colrat |
| vau haver colrat |
| van haver colrat |
Futur
| colraré |
| colraràs |
| colrarà |
| colrarem |
| colrareu |
| colraran |
Futur perfet
| hauré colrat |
| hauràs colrat |
| haurà colrat |
| haurem colrat |
| haureu colrat |
| hauran colrat |
Condicional
| colraria |
| colraries |
| colraria |
| colraríem |
| colraríeu |
| colrarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) colrat |
| hauries (hagueres) colrat |
| hauria (haguera) colrat |
| hauríem (haguérem) colrat |
| hauríeu (haguéreu) colrat |
| haurien (hagueren) colrat |
Mode subjuntiu
Present
| colri, colre (val.) |
| colris, colres (val.) |
| colri, colre (val.) |
| colrem |
| colreu |
| colrin, colren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) colrat |
| hagis (hages) colrat |
| hagi (haja) colrat |
| hàgim (hàgem) colrat |
| hàgiu (hàgeu) colrat |
| hagin (hagen) colrat |
Imperfet
| colrés, colrara (val.), colràs (val., bal.) |
| colressis, colrares (val.), colrassis (bal.), colresses, colrasses (val., bal.) |
| colrés, colrara (val.), colràs (val., bal.) |
| colréssim, colràrem (val.), colràssim (bal.), colréssem, colràssem (val., bal.) |
| colréssiu, colràreu (val.), colràssiu (bal.), colrésseu, colràsseu (val., bal.) |
| colressin, colraren (val.), colrassin (bal.), colressen, colrassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) colrat |
| haguessis (hagueres) colrat |
| hagués (haguera) colrat |
| haguéssim (haguérem) colrat |
| haguéssiu (haguéreu) colrat |
| haguessin (hagueren) colrat |
Mode imperatiu
Present
| colra |
| colri, colre (val.) |
| colrem |
| colreu, colrau (bal.) |
| colrin, colren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | colrar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver colrat |
| Gerundi | colrant |
| Gerundi compost | havent colrat |
| Participi | colrat , colrada , colrats , colrades |
Definició
- Bronzejar, emmorenir la pell.
- Recremar-se.
- Aplicar colradura sobre una superfície.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017