cohonestar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| cohonesto (cent.), cohoneste (val.), cohonest (bal.) |
| cohonestes |
| cohonesta |
| cohonestem, cohonestam (bal.) |
| cohonesteu, cohonestau (bal.) |
| cohonesten |
Perfet
| he cohonestat |
| has cohonestat |
| ha cohonestat |
| hem cohonestat |
| heu cohonestat |
| han cohonestat |
Imperfet
| cohonestava |
| cohonestaves |
| cohonestava |
| cohonestàvem |
| cohonestàveu |
| cohonestaven |
Plusquamperfet
| havia cohonestat |
| havies cohonestat |
| havia cohonestat |
| havíem cohonestat |
| havíeu cohonestat |
| havien cohonestat |
Passat simple
| cohonestí |
| cohonestares |
| cohonestà |
| cohonestàrem |
| cohonestàreu |
| cohonestaren |
Passat perifràstic
| vaig cohonestar |
| vas (vares) cohonestar |
| va cohonestar |
| vam (vàrem) cohonestar |
| vau (vàreu) cohonestar |
| van (varen) cohonestar |
Passat anterior
| haguí cohonestat |
| hagueres cohonestat |
| hagué cohonestat |
| haguérem cohonestat |
| haguéreu cohonestat |
| hagueren cohonestat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver cohonestat |
| vas haver cohonestat |
| va haver cohonestat |
| vam haver cohonestat |
| vau haver cohonestat |
| van haver cohonestat |
Futur
| cohonestaré |
| cohonestaràs |
| cohonestarà |
| cohonestarem |
| cohonestareu |
| cohonestaran |
Futur perfet
| hauré cohonestat |
| hauràs cohonestat |
| haurà cohonestat |
| haurem cohonestat |
| haureu cohonestat |
| hauran cohonestat |
Condicional
| cohonestaria |
| cohonestaries |
| cohonestaria |
| cohonestaríem |
| cohonestaríeu |
| cohonestarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) cohonestat |
| hauries (hagueres) cohonestat |
| hauria (haguera) cohonestat |
| hauríem (haguérem) cohonestat |
| hauríeu (haguéreu) cohonestat |
| haurien (hagueren) cohonestat |
Mode subjuntiu
Present
| cohonesti, cohoneste (val.) |
| cohonestis, cohonestes (val.) |
| cohonesti, cohoneste (val.) |
| cohonestem |
| cohonesteu |
| cohonestin, cohonesten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) cohonestat |
| hagis (hages) cohonestat |
| hagi (haja) cohonestat |
| hàgim (hàgem) cohonestat |
| hàgiu (hàgeu) cohonestat |
| hagin (hagen) cohonestat |
Imperfet
| cohonestés, cohonestara (val.), cohonestàs (val., bal.) |
| cohonestessis, cohonestares (val.), cohonestassis (bal.), cohonestesses, cohonestasses (val., bal.) |
| cohonestés, cohonestara (val.), cohonestàs (val., bal.) |
| cohonestéssim, cohonestàrem (val.), cohonestàssim (bal.), cohonestéssem, cohonestàssem (val., bal.) |
| cohonestéssiu, cohonestàreu (val.), cohonestàssiu (bal.), cohonestésseu, cohonestàsseu (val., bal.) |
| cohonestessin, cohonestaren (val.), cohonestassin (bal.), cohonestessen, cohonestassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) cohonestat |
| haguessis (hagueres) cohonestat |
| hagués (haguera) cohonestat |
| haguéssim (haguérem) cohonestat |
| haguéssiu (haguéreu) cohonestat |
| haguessin (hagueren) cohonestat |
Mode imperatiu
Present
| cohonesta |
| cohonesti, cohoneste (val.) |
| cohonestem |
| cohonesteu, cohonestau (bal.) |
| cohonestin, cohonesten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | cohonestar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver cohonestat |
| Gerundi | cohonestant |
| Gerundi compost | havent cohonestat |
| Participi | cohonestat , cohonestada , cohonestats , cohonestades |
Definició
- Justificar una acció deshonesta amb bones paraules.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017