Conjugació en català del verb «cognominar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

cognominar

Mode indicatiu

Present
jo cognomino (cent.), cognomine (val.), cognomín (bal.)
tu cognomines
ell, ella, vostè cognomina
nosaltres cognominem, cognominam (bal.)
vosaltres, vós cognomineu, cognominau (bal.)
ells, elles, vostès cognominen
Perfet
jo he cognominat
tu has cognominat
ell, ella, vostè ha cognominat
nosaltres hem cognominat
vosaltres, vós heu cognominat
ells, elles, vostès han cognominat
Imperfet
jo cognominava
tu cognominaves
ell, ella, vostè cognominava
nosaltres cognominàvem
vosaltres, vós cognominàveu
ells, elles, vostès cognominaven
Plusquamperfet
jo havia cognominat
tu havies cognominat
ell, ella, vostè havia cognominat
nosaltres havíem cognominat
vosaltres, vós havíeu cognominat
ells, elles, vostès havien cognominat
Passat simple
jo cognominí
tu cognominares
ell, ella, vostè cognominà
nosaltres cognominàrem
vosaltres, vós cognominàreu
ells, elles, vostès cognominaren
Passat perifràstic
jo vaig cognominar
tu vas (vares) cognominar
ell, ella, vostè va cognominar
nosaltres vam (vàrem) cognominar
vosaltres, vós vau (vàreu) cognominar
ells, elles, vostès van (varen) cognominar
Passat anterior
jo haguí cognominat
tu hagueres cognominat
ell, ella, vostè hagué cognominat
nosaltres haguérem cognominat
vosaltres, vós haguéreu cognominat
ells, elles, vostès hagueren cognominat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver cognominat
tu vas haver cognominat
ell, ella, vostè va haver cognominat
nosaltres vam haver cognominat
vosaltres, vós vau haver cognominat
ells, elles, vostès van haver cognominat
Futur
jo cognominaré
tu cognominaràs
ell, ella, vostè cognominarà
nosaltres cognominarem
vosaltres, vós cognominareu
ells, elles, vostès cognominaran
Futur perfet
jo hauré cognominat
tu hauràs cognominat
ell, ella, vostè haurà cognominat
nosaltres haurem cognominat
vosaltres, vós haureu cognominat
ells, elles, vostès hauran cognominat
Condicional
jo cognominaria
tu cognominaries
ell, ella, vostè cognominaria
nosaltres cognominaríem
vosaltres, vós cognominaríeu
ells, elles, vostès cognominarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) cognominat
tu hauries (hagueres) cognominat
ell, ella, vostè hauria (haguera) cognominat
nosaltres hauríem (haguérem) cognominat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) cognominat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) cognominat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

cognominar

Mode subjuntiu

Present
jo cognomini, cognomine (val.)
tu cognominis, cognomines (val.)
ell, ella, vostè cognomini, cognomine (val.)
nosaltres cognominem
vosaltres, vós cognomineu
ells, elles, vostès cognominin, cognominen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) cognominat
tu hagis (hages) cognominat
ell, ella, vostè hagi (haja) cognominat
nosaltres hàgim (hàgem) cognominat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) cognominat
ells, elles, vostès hagin (hagen) cognominat
Imperfet
jo cognominés, cognominara (val.), cognominàs (val., bal.)
tu cognominessis, cognominares (val.), cognominassis (bal.), cognominesses, cognominasses (val., bal.)
ell, ella, vostè cognominés, cognominara (val.), cognominàs (val., bal.)
nosaltres cognominéssim, cognominàrem (val.), cognominàssim (bal.), cognominéssem, cognominàssem (val., bal.)
vosaltres, vós cognominéssiu, cognominàreu (val.), cognominàssiu (bal.), cognominésseu, cognominàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès cognominessin, cognominaren (val.), cognominassin (bal.), cognominessen, cognominassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) cognominat
tu haguessis (hagueres) cognominat
ell, ella, vostè hagués (haguera) cognominat
nosaltres haguéssim (haguérem) cognominat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) cognominat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) cognominat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

cognominar

Mode imperatiu

Present
tu cognomina
ell, ella, vostè cognomini, cognomine (val.)
nosaltres cognominem
vosaltres, vós cognomineu, cognominau (bal.)
ells, elles, vostès cognominin, cognominen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

cognominar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu cognominar
Infinitiu compost haver cognominat
Gerundi cognominant
Gerundi compost havent cognominat
Participi cognominat, cognominada, cognominats, cognominades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.