cognomenar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| cognomeno (cent.), cognomene (val.), cognomèn (bal.) |
| cognomenes |
| cognomena |
| cognomenem, cognomenam (bal.) |
| cognomeneu, cognomenau (bal.) |
| cognomenen |
Perfet
| he cognomenat |
| has cognomenat |
| ha cognomenat |
| hem cognomenat |
| heu cognomenat |
| han cognomenat |
Imperfet
| cognomenava |
| cognomenaves |
| cognomenava |
| cognomenàvem |
| cognomenàveu |
| cognomenaven |
Plusquamperfet
| havia cognomenat |
| havies cognomenat |
| havia cognomenat |
| havíem cognomenat |
| havíeu cognomenat |
| havien cognomenat |
Passat simple
| cognomení |
| cognomenares |
| cognomenà |
| cognomenàrem |
| cognomenàreu |
| cognomenaren |
Passat perifràstic
| vaig cognomenar |
| vas (vares) cognomenar |
| va cognomenar |
| vam (vàrem) cognomenar |
| vau (vàreu) cognomenar |
| van (varen) cognomenar |
Passat anterior
| haguí cognomenat |
| hagueres cognomenat |
| hagué cognomenat |
| haguérem cognomenat |
| haguéreu cognomenat |
| hagueren cognomenat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver cognomenat |
| vas haver cognomenat |
| va haver cognomenat |
| vam haver cognomenat |
| vau haver cognomenat |
| van haver cognomenat |
Futur
| cognomenaré |
| cognomenaràs |
| cognomenarà |
| cognomenarem |
| cognomenareu |
| cognomenaran |
Futur perfet
| hauré cognomenat |
| hauràs cognomenat |
| haurà cognomenat |
| haurem cognomenat |
| haureu cognomenat |
| hauran cognomenat |
Condicional
| cognomenaria |
| cognomenaries |
| cognomenaria |
| cognomenaríem |
| cognomenaríeu |
| cognomenarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) cognomenat |
| hauries (hagueres) cognomenat |
| hauria (haguera) cognomenat |
| hauríem (haguérem) cognomenat |
| hauríeu (haguéreu) cognomenat |
| haurien (hagueren) cognomenat |
Mode subjuntiu
Present
| cognomeni, cognomene (val.) |
| cognomenis, cognomenes (val.) |
| cognomeni, cognomene (val.) |
| cognomenem |
| cognomeneu |
| cognomenin, cognomenen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) cognomenat |
| hagis (hages) cognomenat |
| hagi (haja) cognomenat |
| hàgim (hàgem) cognomenat |
| hàgiu (hàgeu) cognomenat |
| hagin (hagen) cognomenat |
Imperfet
| cognomenés, cognomenara (val.), cognomenàs (val., bal.) |
| cognomenessis, cognomenares (val.), cognomenassis (bal.), cognomenesses, cognomenasses (val., bal.) |
| cognomenés, cognomenara (val.), cognomenàs (val., bal.) |
| cognomenéssim, cognomenàrem (val.), cognomenàssim (bal.), cognomenéssem, cognomenàssem (val., bal.) |
| cognomenéssiu, cognomenàreu (val.), cognomenàssiu (bal.), cognomenésseu, cognomenàsseu (val., bal.) |
| cognomenessin, cognomenaren (val.), cognomenassin (bal.), cognomenessen, cognomenassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) cognomenat |
| haguessis (hagueres) cognomenat |
| hagués (haguera) cognomenat |
| haguéssim (haguérem) cognomenat |
| haguéssiu (haguéreu) cognomenat |
| haguessin (hagueren) cognomenat |
Mode imperatiu
Present
| cognomena |
| cognomeni, cognomene (val.) |
| cognomenem |
| cognomeneu, cognomenau (bal.) |
| cognomenin, cognomenen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | cognomenar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver cognomenat |
| Gerundi | cognomenant |
| Gerundi compost | havent cognomenat |
| Participi | cognomenat , cognomenada , cognomenats , cognomenades |
Definició
- Cridar persones pels seus cognoms.
- Escriure llistes de persones, incloent els cognoms a més dels noms.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017