clapir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| clapeixo (cent.), clapesc (val., bal.), clapisc (val.) |
| clapeixes, clapixes (val.) |
| clapeix, clapix (val.) |
| clapim |
| clapiu |
| clapeixen, clapixen (val.) |
Perfet
| he clapit |
| has clapit |
| ha clapit |
| hem clapit |
| heu clapit |
| han clapit |
Imperfet
| clapia |
| clapies |
| clapia |
| clapíem |
| clapíeu |
| clapien |
Plusquamperfet
| havia clapit |
| havies clapit |
| havia clapit |
| havíem clapit |
| havíeu clapit |
| havien clapit |
Passat simple
| clapí |
| clapires |
| clapí |
| clapírem |
| clapíreu |
| clapiren |
Passat perifràstic
| vaig clapir |
| vas (vares) clapir |
| va clapir |
| vam (vàrem) clapir |
| vau (vàreu) clapir |
| van (varen) clapir |
Passat anterior
| haguí clapit |
| hagueres clapit |
| hagué clapit |
| haguérem clapit |
| haguéreu clapit |
| hagueren clapit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver clapit |
| vas haver clapit |
| va haver clapit |
| vam haver clapit |
| vau haver clapit |
| van haver clapit |
Futur
| clapiré |
| clapiràs |
| clapirà |
| clapirem |
| clapireu |
| clapiran |
Futur perfet
| hauré clapit |
| hauràs clapit |
| haurà clapit |
| haurem clapit |
| haureu clapit |
| hauran clapit |
Condicional
| clapiria |
| clapiries |
| clapiria |
| clapiríem |
| clapiríeu |
| clapirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) clapit |
| hauries (hagueres) clapit |
| hauria (haguera) clapit |
| hauríem (haguérem) clapit |
| hauríeu (haguéreu) clapit |
| haurien (hagueren) clapit |
Mode subjuntiu
Present
| clapeixi, clapesca / clapisca (val.), clapesqui (bal.) |
| clapeixis, clapesques / clapisques (val.), clapesquis (bal.) |
| clapeixi, clapesca / clapisca (val.), clapesqui (bal.) |
| clapim, clapiguem (bal.) |
| clapiu, clapigueu (bal.) |
| clapeixin, clapesquen / clapisquen (val.), clapesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) clapit |
| hagis (hages) clapit |
| hagi (haja) clapit |
| hàgim (hàgem) clapit |
| hàgiu (hàgeu) clapit |
| hagin (hagen) clapit |
Imperfet
| clapís, clapira (val.) |
| clapissis, clapires (val.), clapisses |
| clapís, clapira (val.) |
| clapíssim, clapírem (val.), clapíssem |
| clapíssiu, clapíreu (val.), clapísseu |
| clapissin, clapiren (val.), clapissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) clapit |
| haguessis (hagueres) clapit |
| hagués (haguera) clapit |
| haguéssim (haguérem) clapit |
| haguéssiu (haguéreu) clapit |
| haguessin (hagueren) clapit |
Mode imperatiu
Present
| clapeix, clapix (val.) |
| clapeixi, clapesca / clapisca (val.), clapesqui (bal.) |
| clapim, clapiguem (bal.) |
| clapiu |
| clapeixin, clapesquen / clapisquen (val.), clapesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | clapir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver clapit |
| Gerundi | clapint |
| Gerundi compost | havent clapit |
| Participi | clapit , clapida , clapits , clapides |
Definició
- Lladrar el gos amb un crit sec i agut, especialment quan veu o segueix peces de caça.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017