clamar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| clamo (cent.), clame (val.), clam (bal.) |
| clames |
| clama |
| clamem, clamam (bal.) |
| clameu, clamau (bal.) |
| clamen |
Perfet
| he clamat |
| has clamat |
| ha clamat |
| hem clamat |
| heu clamat |
| han clamat |
Imperfet
| clamava |
| clamaves |
| clamava |
| clamàvem |
| clamàveu |
| clamaven |
Plusquamperfet
| havia clamat |
| havies clamat |
| havia clamat |
| havíem clamat |
| havíeu clamat |
| havien clamat |
Passat simple
| clamí |
| clamares |
| clamà |
| clamàrem |
| clamàreu |
| clamaren |
Passat perifràstic
| vaig clamar |
| vas (vares) clamar |
| va clamar |
| vam (vàrem) clamar |
| vau (vàreu) clamar |
| van (varen) clamar |
Passat anterior
| haguí clamat |
| hagueres clamat |
| hagué clamat |
| haguérem clamat |
| haguéreu clamat |
| hagueren clamat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver clamat |
| vas haver clamat |
| va haver clamat |
| vam haver clamat |
| vau haver clamat |
| van haver clamat |
Futur
| clamaré |
| clamaràs |
| clamarà |
| clamarem |
| clamareu |
| clamaran |
Futur perfet
| hauré clamat |
| hauràs clamat |
| haurà clamat |
| haurem clamat |
| haureu clamat |
| hauran clamat |
Condicional
| clamaria |
| clamaries |
| clamaria |
| clamaríem |
| clamaríeu |
| clamarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) clamat |
| hauries (hagueres) clamat |
| hauria (haguera) clamat |
| hauríem (haguérem) clamat |
| hauríeu (haguéreu) clamat |
| haurien (hagueren) clamat |
Mode subjuntiu
Present
| clami, clame (val.) |
| clamis, clames (val.) |
| clami, clame (val.) |
| clamem |
| clameu |
| clamin, clamen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) clamat |
| hagis (hages) clamat |
| hagi (haja) clamat |
| hàgim (hàgem) clamat |
| hàgiu (hàgeu) clamat |
| hagin (hagen) clamat |
Imperfet
| clamés, clamara (val.), clamàs (val., bal.) |
| clamessis, clamares (val.), clamassis (bal.), clamesses, clamasses (val., bal.) |
| clamés, clamara (val.), clamàs (val., bal.) |
| claméssim, clamàrem (val.), clamàssim (bal.), claméssem, clamàssem (val., bal.) |
| claméssiu, clamàreu (val.), clamàssiu (bal.), clamésseu, clamàsseu (val., bal.) |
| clamessin, clamaren (val.), clamassin (bal.), clamessen, clamassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) clamat |
| haguessis (hagueres) clamat |
| hagués (haguera) clamat |
| haguéssim (haguérem) clamat |
| haguéssiu (haguéreu) clamat |
| haguessin (hagueren) clamat |
Mode imperatiu
Present
| clama |
| clami, clame (val.) |
| clamem |
| clameu, clamau (bal.) |
| clamin, clamen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | clamar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver clamat |
| Gerundi | clamant |
| Gerundi compost | havent clamat |
| Participi | clamat , clamada , clamats , clamades |
Definició
- Demanar a crits.
- Fer una petició desesperada a Déu.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017