Conjugació del verb «clamar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

clamar

Mode indicatiu

Present
jo clamo (cent.), clame (val.), clam (bal.)
tu clames
ell, ella, vostè clama
nosaltres clamem, clamam (bal.)
vosaltres, vós clameu, clamau (bal.)
ells, elles, vostès clamen
Perfet
jo he clamat
tu has clamat
ell, ella, vostè ha clamat
nosaltres hem clamat
vosaltres, vós heu clamat
ells, elles, vostès han clamat
Imperfet
jo clamava
tu clamaves
ell, ella, vostè clamava
nosaltres clamàvem
vosaltres, vós clamàveu
ells, elles, vostès clamaven
Plusquamperfet
jo havia clamat
tu havies clamat
ell, ella, vostè havia clamat
nosaltres havíem clamat
vosaltres, vós havíeu clamat
ells, elles, vostès havien clamat
Passat simple
jo clamí
tu clamares
ell, ella, vostè clamà
nosaltres clamàrem
vosaltres, vós clamàreu
ells, elles, vostès clamaren
Passat perifràstic
jo vaig clamar
tu vas (vares) clamar
ell, ella, vostè va clamar
nosaltres vam (vàrem) clamar
vosaltres, vós vau (vàreu) clamar
ells, elles, vostès van (varen) clamar
Passat anterior
jo haguí clamat
tu hagueres clamat
ell, ella, vostè hagué clamat
nosaltres haguérem clamat
vosaltres, vós haguéreu clamat
ells, elles, vostès hagueren clamat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver clamat
tu vas haver clamat
ell, ella, vostè va haver clamat
nosaltres vam haver clamat
vosaltres, vós vau haver clamat
ells, elles, vostès van haver clamat
Futur
jo clamaré
tu clamaràs
ell, ella, vostè clamarà
nosaltres clamarem
vosaltres, vós clamareu
ells, elles, vostès clamaran
Futur perfet
jo hauré clamat
tu hauràs clamat
ell, ella, vostè haurà clamat
nosaltres haurem clamat
vosaltres, vós haureu clamat
ells, elles, vostès hauran clamat
Condicional
jo clamaria
tu clamaries
ell, ella, vostè clamaria
nosaltres clamaríem
vosaltres, vós clamaríeu
ells, elles, vostès clamarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) clamat
tu hauries (hagueres) clamat
ell, ella, vostè hauria (haguera) clamat
nosaltres hauríem (haguérem) clamat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) clamat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) clamat

clamar

Mode subjuntiu

Present
jo clami, clame (val.)
tu clamis, clames (val.)
ell, ella, vostè clami, clame (val.)
nosaltres clamem
vosaltres, vós clameu
ells, elles, vostès clamin, clamen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) clamat
tu hagis (hages) clamat
ell, ella, vostè hagi (haja) clamat
nosaltres hàgim (hàgem) clamat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) clamat
ells, elles, vostès hagin (hagen) clamat
Imperfet
jo clamés, clamara (val.), clamàs (val., bal.)
tu clamessis, clamares (val.), clamassis (bal.), clamesses, clamasses (val., bal.)
ell, ella, vostè clamés, clamara (val.), clamàs (val., bal.)
nosaltres claméssim, clamàrem (val.), clamàssim (bal.), claméssem, clamàssem (val., bal.)
vosaltres, vós claméssiu, clamàreu (val.), clamàssiu (bal.), clamésseu, clamàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès clamessin, clamaren (val.), clamassin (bal.), clamessen, clamassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) clamat
tu haguessis (hagueres) clamat
ell, ella, vostè hagués (haguera) clamat
nosaltres haguéssim (haguérem) clamat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) clamat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) clamat

clamar

Imperatiu

Present
tu clama
ell, ella, vostè clami, clame (val.)
nosaltres clamem
vosaltres, vós clameu, clamau (bal.)
ells, elles, vostès clamin, clamen (val.)

clamar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu clamar
Infinitiu compost haver clamat
Gerundi clamant
Gerundi compost havent clamat
Participi clamat, clamada, clamats, clamades