Conjugació del verb «clacar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

clacar

Mode indicatiu

Present
jo claco (cent.), claque (val.), clac (bal.)
tu claques
ell, ella, vostè claca
nosaltres claquem, clacam (bal.)
vosaltres, vós claqueu, clacau (bal.)
ells, elles, vostès claquen
Perfet
jo he clacat
tu has clacat
ell, ella, vostè ha clacat
nosaltres hem clacat
vosaltres, vós heu clacat
ells, elles, vostès han clacat
Imperfet
jo clacava
tu clacaves
ell, ella, vostè clacava
nosaltres clacàvem
vosaltres, vós clacàveu
ells, elles, vostès clacaven
Plusquamperfet
jo havia clacat
tu havies clacat
ell, ella, vostè havia clacat
nosaltres havíem clacat
vosaltres, vós havíeu clacat
ells, elles, vostès havien clacat
Passat simple
jo claquí
tu clacares
ell, ella, vostè clacà
nosaltres clacàrem
vosaltres, vós clacàreu
ells, elles, vostès clacaren
Passat perifràstic
jo vaig clacar
tu vas (vares) clacar
ell, ella, vostè va clacar
nosaltres vam (vàrem) clacar
vosaltres, vós vau (vàreu) clacar
ells, elles, vostès van (varen) clacar
Passat anterior
jo haguí clacat
tu hagueres clacat
ell, ella, vostè hagué clacat
nosaltres haguérem clacat
vosaltres, vós haguéreu clacat
ells, elles, vostès hagueren clacat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver clacat
tu vas haver clacat
ell, ella, vostè va haver clacat
nosaltres vam haver clacat
vosaltres, vós vau haver clacat
ells, elles, vostès van haver clacat
Futur
jo clacaré
tu clacaràs
ell, ella, vostè clacarà
nosaltres clacarem
vosaltres, vós clacareu
ells, elles, vostès clacaran
Futur perfet
jo hauré clacat
tu hauràs clacat
ell, ella, vostè haurà clacat
nosaltres haurem clacat
vosaltres, vós haureu clacat
ells, elles, vostès hauran clacat
Condicional
jo clacaria
tu clacaries
ell, ella, vostè clacaria
nosaltres clacaríem
vosaltres, vós clacaríeu
ells, elles, vostès clacarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) clacat
tu hauries (hagueres) clacat
ell, ella, vostè hauria (haguera) clacat
nosaltres hauríem (haguérem) clacat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) clacat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) clacat

clacar

Mode subjuntiu

Present
jo claqui, claque (val.)
tu claquis, claques (val.)
ell, ella, vostè claqui, claque (val.)
nosaltres claquem
vosaltres, vós claqueu
ells, elles, vostès claquin, claquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) clacat
tu hagis (hages) clacat
ell, ella, vostè hagi (haja) clacat
nosaltres hàgim (hàgem) clacat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) clacat
ells, elles, vostès hagin (hagen) clacat
Imperfet
jo claqués, clacara (val.), clacàs (val., bal.)
tu claquessis, clacares (val.), clacassis (bal.), claquesses, clacasses (val., bal.)
ell, ella, vostè claqués, clacara (val.), clacàs (val., bal.)
nosaltres claquéssim, clacàrem (val.), clacàssim (bal.), claquéssem, clacàssem (val., bal.)
vosaltres, vós claquéssiu, clacàreu (val.), clacàssiu (bal.), claquésseu, clacàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès claquessin, clacaren (val.), clacassin (bal.), claquessen, clacassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) clacat
tu haguessis (hagueres) clacat
ell, ella, vostè hagués (haguera) clacat
nosaltres haguéssim (haguérem) clacat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) clacat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) clacat

clacar

Imperatiu

Present
tu claca
ell, ella, vostè claqui, claque (val.)
nosaltres claquem
vosaltres, vós claqueu, clacau (bal.)
ells, elles, vostès claquin, claquen (val.)

clacar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu clacar
Infinitiu compost haver clacat
Gerundi clacant
Gerundi compost havent clacat
Participi clacat, clacada, clacats, clacades