clacar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| claco (cent.), claque (val.), clac (bal.) |
| claques |
| claca |
| claquem, clacam (bal.) |
| claqueu, clacau (bal.) |
| claquen |
Perfet
| he clacat |
| has clacat |
| ha clacat |
| hem clacat |
| heu clacat |
| han clacat |
Imperfet
| clacava |
| clacaves |
| clacava |
| clacàvem |
| clacàveu |
| clacaven |
Plusquamperfet
| havia clacat |
| havies clacat |
| havia clacat |
| havíem clacat |
| havíeu clacat |
| havien clacat |
Passat simple
| claquí |
| clacares |
| clacà |
| clacàrem |
| clacàreu |
| clacaren |
Passat perifràstic
| vaig clacar |
| vas (vares) clacar |
| va clacar |
| vam (vàrem) clacar |
| vau (vàreu) clacar |
| van (varen) clacar |
Passat anterior
| haguí clacat |
| hagueres clacat |
| hagué clacat |
| haguérem clacat |
| haguéreu clacat |
| hagueren clacat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver clacat |
| vas haver clacat |
| va haver clacat |
| vam haver clacat |
| vau haver clacat |
| van haver clacat |
Futur
| clacaré |
| clacaràs |
| clacarà |
| clacarem |
| clacareu |
| clacaran |
Futur perfet
| hauré clacat |
| hauràs clacat |
| haurà clacat |
| haurem clacat |
| haureu clacat |
| hauran clacat |
Condicional
| clacaria |
| clacaries |
| clacaria |
| clacaríem |
| clacaríeu |
| clacarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) clacat |
| hauries (hagueres) clacat |
| hauria (haguera) clacat |
| hauríem (haguérem) clacat |
| hauríeu (haguéreu) clacat |
| haurien (hagueren) clacat |
Mode subjuntiu
Present
| claqui, claque (val.) |
| claquis, claques (val.) |
| claqui, claque (val.) |
| claquem |
| claqueu |
| claquin, claquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) clacat |
| hagis (hages) clacat |
| hagi (haja) clacat |
| hàgim (hàgem) clacat |
| hàgiu (hàgeu) clacat |
| hagin (hagen) clacat |
Imperfet
| claqués, clacara (val.), clacàs (val., bal.) |
| claquessis, clacares (val.), clacassis (bal.), claquesses, clacasses (val., bal.) |
| claqués, clacara (val.), clacàs (val., bal.) |
| claquéssim, clacàrem (val.), clacàssim (bal.), claquéssem, clacàssem (val., bal.) |
| claquéssiu, clacàreu (val.), clacàssiu (bal.), claquésseu, clacàsseu (val., bal.) |
| claquessin, clacaren (val.), clacassin (bal.), claquessen, clacassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) clacat |
| haguessis (hagueres) clacat |
| hagués (haguera) clacat |
| haguéssim (haguérem) clacat |
| haguéssiu (haguéreu) clacat |
| haguessin (hagueren) clacat |
Mode imperatiu
Present
| claca |
| claqui, claque (val.) |
| claquem |
| claqueu, clacau (bal.) |
| claquin, claquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | clacar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver clacat |
| Gerundi | clacant |
| Gerundi compost | havent clacat |
| Participi | clacat , clacada , clacats , clacades |
Definició
- xerrar
- Exclamar-se les oques.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017