carpir-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| carpeixo (cent.), carpesc (val., bal.), carpisc (val.) |
| carpeixes, carpixes (val.) |
| carpeix, carpix (val.) |
| carpim |
| carpiu |
| carpeixen, carpixen (val.) |
Perfet
| he carpit |
| has carpit |
| ha carpit |
| hem carpit |
| heu carpit |
| han carpit |
Imperfet
| carpia |
| carpies |
| carpia |
| carpíem |
| carpíeu |
| carpien |
Plusquamperfet
| havia carpit |
| havies carpit |
| havia carpit |
| havíem carpit |
| havíeu carpit |
| havien carpit |
Passat simple
| carpí |
| carpires |
| carpí |
| carpírem |
| carpíreu |
| carpiren |
Passat perifràstic
| vaig carpir |
| vas (vares) carpir |
| va carpir |
| vam (vàrem) carpir |
| vau (vàreu) carpir |
| van (varen) carpir |
Passat anterior
| haguí carpit |
| hagueres carpit |
| hagué carpit |
| haguérem carpit |
| haguéreu carpit |
| hagueren carpit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver carpit |
| vas haver carpit |
| va haver carpit |
| vam haver carpit |
| vau haver carpit |
| van haver carpit |
Futur
| carpiré |
| carpiràs |
| carpirà |
| carpirem |
| carpireu |
| carpiran |
Futur perfet
| hauré carpit |
| hauràs carpit |
| haurà carpit |
| haurem carpit |
| haureu carpit |
| hauran carpit |
Condicional
| carpiria |
| carpiries |
| carpiria |
| carpiríem |
| carpiríeu |
| carpirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) carpit |
| hauries (hagueres) carpit |
| hauria (haguera) carpit |
| hauríem (haguérem) carpit |
| hauríeu (haguéreu) carpit |
| haurien (hagueren) carpit |
Mode subjuntiu
Present
| carpeixi, carpesca / carpisca (val.), carpesqui (bal.) |
| carpeixis, carpesques / carpisques (val.), carpesquis (bal.) |
| carpeixi, carpesca / carpisca (val.), carpesqui (bal.) |
| carpim, carpiguem (bal.) |
| carpiu, carpigueu (bal.) |
| carpeixin, carpesquen / carpisquen (val.), carpesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) carpit |
| hagis (hages) carpit |
| hagi (haja) carpit |
| hàgim (hàgem) carpit |
| hàgiu (hàgeu) carpit |
| hagin (hagen) carpit |
Imperfet
| carpís, carpira (val.) |
| carpissis, carpires (val.), carpisses |
| carpís, carpira (val.) |
| carpíssim, carpírem (val.), carpíssem |
| carpíssiu, carpíreu (val.), carpísseu |
| carpissin, carpiren (val.), carpissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) carpit |
| haguessis (hagueres) carpit |
| hagués (haguera) carpit |
| haguéssim (haguérem) carpit |
| haguéssiu (haguéreu) carpit |
| haguessin (hagueren) carpit |
Mode imperatiu
Present
| carpeix, carpix (val.) |
| carpeixi, carpesca / carpisca (val.), carpesqui (bal.) |
| carpim, carpiguem (bal.) |
| carpiu |
| carpeixin, carpesquen / carpisquen (val.), carpesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | carpir-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver carpit |
| Gerundi | carpint |
| Gerundi compost | havent carpit |
| Participi | carpit , carpida , carpits , carpides |
Definició
- Decandir-se, migrar-se anímicament.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017