caramullar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| caramullo (cent.), caramulle (val.), caramull (bal.) |
| caramulles |
| caramulla |
| caramullem, caramullam (bal.) |
| caramulleu, caramullau (bal.) |
| caramullen |
Perfet
| he caramullat |
| has caramullat |
| ha caramullat |
| hem caramullat |
| heu caramullat |
| han caramullat |
Imperfet
| caramullava |
| caramullaves |
| caramullava |
| caramullàvem |
| caramullàveu |
| caramullaven |
Plusquamperfet
| havia caramullat |
| havies caramullat |
| havia caramullat |
| havíem caramullat |
| havíeu caramullat |
| havien caramullat |
Passat simple
| caramullí |
| caramullares |
| caramullà |
| caramullàrem |
| caramullàreu |
| caramullaren |
Passat perifràstic
| vaig caramullar |
| vas (vares) caramullar |
| va caramullar |
| vam (vàrem) caramullar |
| vau (vàreu) caramullar |
| van (varen) caramullar |
Passat anterior
| haguí caramullat |
| hagueres caramullat |
| hagué caramullat |
| haguérem caramullat |
| haguéreu caramullat |
| hagueren caramullat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver caramullat |
| vas haver caramullat |
| va haver caramullat |
| vam haver caramullat |
| vau haver caramullat |
| van haver caramullat |
Futur
| caramullaré |
| caramullaràs |
| caramullarà |
| caramullarem |
| caramullareu |
| caramullaran |
Futur perfet
| hauré caramullat |
| hauràs caramullat |
| haurà caramullat |
| haurem caramullat |
| haureu caramullat |
| hauran caramullat |
Condicional
| caramullaria |
| caramullaries |
| caramullaria |
| caramullaríem |
| caramullaríeu |
| caramullarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) caramullat |
| hauries (hagueres) caramullat |
| hauria (haguera) caramullat |
| hauríem (haguérem) caramullat |
| hauríeu (haguéreu) caramullat |
| haurien (hagueren) caramullat |
Mode subjuntiu
Present
| caramulli, caramulle (val.) |
| caramullis, caramulles (val.) |
| caramulli, caramulle (val.) |
| caramullem |
| caramulleu |
| caramullin, caramullen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) caramullat |
| hagis (hages) caramullat |
| hagi (haja) caramullat |
| hàgim (hàgem) caramullat |
| hàgiu (hàgeu) caramullat |
| hagin (hagen) caramullat |
Imperfet
| caramullés, caramullara (val.), caramullàs (val., bal.) |
| caramullessis, caramullares (val.), caramullassis (bal.), caramullesses, caramullasses (val., bal.) |
| caramullés, caramullara (val.), caramullàs (val., bal.) |
| caramulléssim, caramullàrem (val.), caramullàssim (bal.), caramulléssem, caramullàssem (val., bal.) |
| caramulléssiu, caramullàreu (val.), caramullàssiu (bal.), caramullésseu, caramullàsseu (val., bal.) |
| caramullessin, caramullaren (val.), caramullassin (bal.), caramullessen, caramullassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) caramullat |
| haguessis (hagueres) caramullat |
| hagués (haguera) caramullat |
| haguéssim (haguérem) caramullat |
| haguéssiu (haguéreu) caramullat |
| haguessin (hagueren) caramullat |
Mode imperatiu
Present
| caramulla |
| caramulli, caramulle (val.) |
| caramullem |
| caramulleu, caramullau (bal.) |
| caramullin, caramullen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | caramullar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver caramullat |
| Gerundi | caramullant |
| Gerundi compost | havent caramullat |
| Participi | caramullat , caramullada , caramullats , caramullades |
Definició
- Omplir un recipient per sobre de les vores.
- Amuntegar diverses coses en un munt desordenat.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017