caragolar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| caragolo (cent.), caragole (val.), caragol (bal.) |
| caragoles |
| caragola |
| caragolem, caragolam (bal.) |
| caragoleu, caragolau (bal.) |
| caragolen |
Perfet
| he caragolat |
| has caragolat |
| ha caragolat |
| hem caragolat |
| heu caragolat |
| han caragolat |
Imperfet
| caragolava |
| caragolaves |
| caragolava |
| caragolàvem |
| caragolàveu |
| caragolaven |
Plusquamperfet
| havia caragolat |
| havies caragolat |
| havia caragolat |
| havíem caragolat |
| havíeu caragolat |
| havien caragolat |
Passat simple
| caragolí |
| caragolares |
| caragolà |
| caragolàrem |
| caragolàreu |
| caragolaren |
Passat perifràstic
| vaig caragolar |
| vas (vares) caragolar |
| va caragolar |
| vam (vàrem) caragolar |
| vau (vàreu) caragolar |
| van (varen) caragolar |
Passat anterior
| haguí caragolat |
| hagueres caragolat |
| hagué caragolat |
| haguérem caragolat |
| haguéreu caragolat |
| hagueren caragolat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver caragolat |
| vas haver caragolat |
| va haver caragolat |
| vam haver caragolat |
| vau haver caragolat |
| van haver caragolat |
Futur
| caragolaré |
| caragolaràs |
| caragolarà |
| caragolarem |
| caragolareu |
| caragolaran |
Futur perfet
| hauré caragolat |
| hauràs caragolat |
| haurà caragolat |
| haurem caragolat |
| haureu caragolat |
| hauran caragolat |
Condicional
| caragolaria |
| caragolaries |
| caragolaria |
| caragolaríem |
| caragolaríeu |
| caragolarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) caragolat |
| hauries (hagueres) caragolat |
| hauria (haguera) caragolat |
| hauríem (haguérem) caragolat |
| hauríeu (haguéreu) caragolat |
| haurien (hagueren) caragolat |
Mode subjuntiu
Present
| caragoli, caragole (val.) |
| caragolis, caragoles (val.) |
| caragoli, caragole (val.) |
| caragolem |
| caragoleu |
| caragolin, caragolen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) caragolat |
| hagis (hages) caragolat |
| hagi (haja) caragolat |
| hàgim (hàgem) caragolat |
| hàgiu (hàgeu) caragolat |
| hagin (hagen) caragolat |
Imperfet
| caragolés, caragolara (val.), caragolàs (val., bal.) |
| caragolessis, caragolares (val.), caragolassis (bal.), caragolesses, caragolasses (val., bal.) |
| caragolés, caragolara (val.), caragolàs (val., bal.) |
| caragoléssim, caragolàrem (val.), caragolàssim (bal.), caragoléssem, caragolàssem (val., bal.) |
| caragoléssiu, caragolàreu (val.), caragolàssiu (bal.), caragolésseu, caragolàsseu (val., bal.) |
| caragolessin, caragolaren (val.), caragolassin (bal.), caragolessen, caragolassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) caragolat |
| haguessis (hagueres) caragolat |
| hagués (haguera) caragolat |
| haguéssim (haguérem) caragolat |
| haguéssiu (haguéreu) caragolat |
| haguessin (hagueren) caragolat |
Mode imperatiu
Present
| caragola |
| caragoli, caragole (val.) |
| caragolem |
| caragoleu, caragolau (bal.) |
| caragolin, caragolen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | caragolar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver caragolat |
| Gerundi | caragolant |
| Gerundi compost | havent caragolat |
| Participi | caragolat , caragolada , caragolats , caragolades |
Definició
- Donar voltes a un caragol fins que quedi ben ajustat a una rosca o a l'interior d'un material.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017