caragirar
Mode indicatiu
Present
jo | caragiro (cent.), caragire (val.), caragir (bal.) |
---|---|
tu | caragires |
ell, ella, vostè | caragira |
nosaltres | caragirem, caragiram (bal.) |
vosaltres, vós | caragireu, caragirau (bal.) |
ells, elles, vostès | caragiren |
Perfet
jo | he caragirat |
---|---|
tu | has caragirat |
ell, ella, vostè | ha caragirat |
nosaltres | hem caragirat |
vosaltres, vós | heu caragirat |
ells, elles, vostès | han caragirat |
Imperfet
jo | caragirava |
---|---|
tu | caragiraves |
ell, ella, vostè | caragirava |
nosaltres | caragiràvem |
vosaltres, vós | caragiràveu |
ells, elles, vostès | caragiraven |
Plusquamperfet
jo | havia caragirat |
---|---|
tu | havies caragirat |
ell, ella, vostè | havia caragirat |
nosaltres | havíem caragirat |
vosaltres, vós | havíeu caragirat |
ells, elles, vostès | havien caragirat |
Passat simple
jo | caragirí |
---|---|
tu | caragirares |
ell, ella, vostè | caragirà |
nosaltres | caragiràrem |
vosaltres, vós | caragiràreu |
ells, elles, vostès | caragiraren |
Passat perifràstic
jo | vaig caragirar |
---|---|
tu | vas (vares) caragirar |
ell, ella, vostè | va caragirar |
nosaltres | vam (vàrem) caragirar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) caragirar |
ells, elles, vostès | van (varen) caragirar |
Passat anterior
jo | haguí caragirat |
---|---|
tu | hagueres caragirat |
ell, ella, vostè | hagué caragirat |
nosaltres | haguérem caragirat |
vosaltres, vós | haguéreu caragirat |
ells, elles, vostès | hagueren caragirat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver caragirat |
---|---|
tu | vas haver caragirat |
ell, ella, vostè | va haver caragirat |
nosaltres | vam haver caragirat |
vosaltres, vós | vau haver caragirat |
ells, elles, vostès | van haver caragirat |
Futur
jo | caragiraré |
---|---|
tu | caragiraràs |
ell, ella, vostè | caragirarà |
nosaltres | caragirarem |
vosaltres, vós | caragirareu |
ells, elles, vostès | caragiraran |
Futur perfet
jo | hauré caragirat |
---|---|
tu | hauràs caragirat |
ell, ella, vostè | haurà caragirat |
nosaltres | haurem caragirat |
vosaltres, vós | haureu caragirat |
ells, elles, vostès | hauran caragirat |
Condicional
jo | caragiraria |
---|---|
tu | caragiraries |
ell, ella, vostè | caragiraria |
nosaltres | caragiraríem |
vosaltres, vós | caragiraríeu |
ells, elles, vostès | caragirarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) caragirat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) caragirat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) caragirat |
nosaltres | hauríem (haguérem) caragirat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) caragirat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) caragirat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
caragirar
Mode subjuntiu
Present
jo | caragiri, caragire (val.) |
---|---|
tu | caragiris, caragires (val.) |
ell, ella, vostè | caragiri, caragire (val.) |
nosaltres | caragirem |
vosaltres, vós | caragireu |
ells, elles, vostès | caragirin, caragiren (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) caragirat |
---|---|
tu | hagis (hages) caragirat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) caragirat |
nosaltres | hàgim (hàgem) caragirat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) caragirat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) caragirat |
Imperfet
jo | caragirés, caragirara (val.), caragiràs (val., bal.) |
---|---|
tu | caragiressis, caragirares (val.), caragirassis (bal.), caragiresses, caragirasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | caragirés, caragirara (val.), caragiràs (val., bal.) |
nosaltres | caragiréssim, caragiràrem (val.), caragiràssim (bal.), caragiréssem, caragiràssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | caragiréssiu, caragiràreu (val.), caragiràssiu (bal.), caragirésseu, caragiràsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | caragiressin, caragiraren (val.), caragirassin (bal.), caragiressen, caragirassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) caragirat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) caragirat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) caragirat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) caragirat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) caragirat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) caragirat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
caragirar
Mode imperatiu
Present
tu | caragira |
---|---|
ell, ella, vostè | caragiri, caragire (val.) |
nosaltres | caragirem |
vosaltres, vós | caragireu, caragirau (bal.) |
ells, elles, vostès | caragirin, caragiren (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
caragirar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | caragirar |
---|---|
Infinitiu compost | haver caragirat |
Gerundi | caragirant |
Gerundi compost | havent caragirat |
Participi | caragirat, caragirada, caragirats, caragirades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
caragirar
- Fer canviar de manera de pensar, d'idea.
- Canviar d’idea, trencar una promesa o una relació.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.