capolar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| capolo (cent.), capole (val.), capol (bal.) |
| capoles |
| capola |
| capolem, capolam (bal.) |
| capoleu, capolau (bal.) |
| capolen |
Perfet
| he capolat |
| has capolat |
| ha capolat |
| hem capolat |
| heu capolat |
| han capolat |
Imperfet
| capolava |
| capolaves |
| capolava |
| capolàvem |
| capolàveu |
| capolaven |
Plusquamperfet
| havia capolat |
| havies capolat |
| havia capolat |
| havíem capolat |
| havíeu capolat |
| havien capolat |
Passat simple
| capolí |
| capolares |
| capolà |
| capolàrem |
| capolàreu |
| capolaren |
Passat perifràstic
| vaig capolar |
| vas (vares) capolar |
| va capolar |
| vam (vàrem) capolar |
| vau (vàreu) capolar |
| van (varen) capolar |
Passat anterior
| haguí capolat |
| hagueres capolat |
| hagué capolat |
| haguérem capolat |
| haguéreu capolat |
| hagueren capolat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver capolat |
| vas haver capolat |
| va haver capolat |
| vam haver capolat |
| vau haver capolat |
| van haver capolat |
Futur
| capolaré |
| capolaràs |
| capolarà |
| capolarem |
| capolareu |
| capolaran |
Futur perfet
| hauré capolat |
| hauràs capolat |
| haurà capolat |
| haurem capolat |
| haureu capolat |
| hauran capolat |
Condicional
| capolaria |
| capolaries |
| capolaria |
| capolaríem |
| capolaríeu |
| capolarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) capolat |
| hauries (hagueres) capolat |
| hauria (haguera) capolat |
| hauríem (haguérem) capolat |
| hauríeu (haguéreu) capolat |
| haurien (hagueren) capolat |
Mode subjuntiu
Present
| capoli, capole (val.) |
| capolis, capoles (val.) |
| capoli, capole (val.) |
| capolem |
| capoleu |
| capolin, capolen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) capolat |
| hagis (hages) capolat |
| hagi (haja) capolat |
| hàgim (hàgem) capolat |
| hàgiu (hàgeu) capolat |
| hagin (hagen) capolat |
Imperfet
| capolés, capolara (val.), capolàs (val., bal.) |
| capolessis, capolares (val.), capolassis (bal.), capolesses, capolasses (val., bal.) |
| capolés, capolara (val.), capolàs (val., bal.) |
| capoléssim, capolàrem (val.), capolàssim (bal.), capoléssem, capolàssem (val., bal.) |
| capoléssiu, capolàreu (val.), capolàssiu (bal.), capolésseu, capolàsseu (val., bal.) |
| capolessin, capolaren (val.), capolassin (bal.), capolessen, capolassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) capolat |
| haguessis (hagueres) capolat |
| hagués (haguera) capolat |
| haguéssim (haguérem) capolat |
| haguéssiu (haguéreu) capolat |
| haguessin (hagueren) capolat |
Mode imperatiu
Present
| capola |
| capoli, capole (val.) |
| capolem |
| capoleu, capolau (bal.) |
| capolin, capolen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | capolar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver capolat |
| Gerundi | capolant |
| Gerundi compost | havent capolat |
| Participi | capolat , capolada , capolats , capolades |
Definició
- Tallar a trossos petits.
- Donar o rebre cops forts.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017