candir-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| candeixo (cent.), candesc (val., bal.), candisc (val.) |
| candeixes, candixes (val.) |
| candeix, candix (val.) |
| candim |
| candiu |
| candeixen, candixen (val.) |
Perfet
| he candit |
| has candit |
| ha candit |
| hem candit |
| heu candit |
| han candit |
Imperfet
| candia |
| candies |
| candia |
| candíem |
| candíeu |
| candien |
Plusquamperfet
| havia candit |
| havies candit |
| havia candit |
| havíem candit |
| havíeu candit |
| havien candit |
Passat simple
| candí |
| candires |
| candí |
| candírem |
| candíreu |
| candiren |
Passat perifràstic
| vaig candir |
| vas (vares) candir |
| va candir |
| vam (vàrem) candir |
| vau (vàreu) candir |
| van (varen) candir |
Passat anterior
| haguí candit |
| hagueres candit |
| hagué candit |
| haguérem candit |
| haguéreu candit |
| hagueren candit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver candit |
| vas haver candit |
| va haver candit |
| vam haver candit |
| vau haver candit |
| van haver candit |
Futur
| candiré |
| candiràs |
| candirà |
| candirem |
| candireu |
| candiran |
Futur perfet
| hauré candit |
| hauràs candit |
| haurà candit |
| haurem candit |
| haureu candit |
| hauran candit |
Condicional
| candiria |
| candiries |
| candiria |
| candiríem |
| candiríeu |
| candirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) candit |
| hauries (hagueres) candit |
| hauria (haguera) candit |
| hauríem (haguérem) candit |
| hauríeu (haguéreu) candit |
| haurien (hagueren) candit |
Mode subjuntiu
Present
| candeixi, candesca / candisca (val.), candesqui (bal.) |
| candeixis, candesques / candisques (val.), candesquis (bal.) |
| candeixi, candesca / candisca (val.), candesqui (bal.) |
| candim, candiguem (bal.) |
| candiu, candigueu (bal.) |
| candeixin, candesquen / candisquen (val.), candesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) candit |
| hagis (hages) candit |
| hagi (haja) candit |
| hàgim (hàgem) candit |
| hàgiu (hàgeu) candit |
| hagin (hagen) candit |
Imperfet
| candís, candira (val.) |
| candissis, candires (val.), candisses |
| candís, candira (val.) |
| candíssim, candírem (val.), candíssem |
| candíssiu, candíreu (val.), candísseu |
| candissin, candiren (val.), candissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) candit |
| haguessis (hagueres) candit |
| hagués (haguera) candit |
| haguéssim (haguérem) candit |
| haguéssiu (haguéreu) candit |
| haguessin (hagueren) candit |
Mode imperatiu
Present
| candeix, candix (val.) |
| candeixi, candesca / candisca (val.), candesqui (bal.) |
| candim, candiguem (bal.) |
| candiu |
| candeixin, candesquen / candisquen (val.), candesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | candir-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver candit |
| Gerundi | candint |
| Gerundi compost | havent candit |
| Participi | candit , candida , candits , candides |
Definició
- decandir-se
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017