cancel·lar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| cancel·lo (cent.), cancel·le (val.), cancel (bal.) |
| cancel·les |
| cancel·la |
| cancel·lem, cancel·lam (bal.) |
| cancel·leu, cancel·lau (bal.) |
| cancel·len |
Perfet
| he cancel·lat |
| has cancel·lat |
| ha cancel·lat |
| hem cancel·lat |
| heu cancel·lat |
| han cancel·lat |
Imperfet
| cancel·lava |
| cancel·laves |
| cancel·lava |
| cancel·làvem |
| cancel·làveu |
| cancel·laven |
Plusquamperfet
| havia cancel·lat |
| havies cancel·lat |
| havia cancel·lat |
| havíem cancel·lat |
| havíeu cancel·lat |
| havien cancel·lat |
Passat simple
| cancel·lí |
| cancel·lares |
| cancel·là |
| cancel·làrem |
| cancel·làreu |
| cancel·laren |
Passat perifràstic
| vaig cancel·lar |
| vas (vares) cancel·lar |
| va cancel·lar |
| vam (vàrem) cancel·lar |
| vau (vàreu) cancel·lar |
| van (varen) cancel·lar |
Passat anterior
| haguí cancel·lat |
| hagueres cancel·lat |
| hagué cancel·lat |
| haguérem cancel·lat |
| haguéreu cancel·lat |
| hagueren cancel·lat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver cancel·lat |
| vas haver cancel·lat |
| va haver cancel·lat |
| vam haver cancel·lat |
| vau haver cancel·lat |
| van haver cancel·lat |
Futur
| cancel·laré |
| cancel·laràs |
| cancel·larà |
| cancel·larem |
| cancel·lareu |
| cancel·laran |
Futur perfet
| hauré cancel·lat |
| hauràs cancel·lat |
| haurà cancel·lat |
| haurem cancel·lat |
| haureu cancel·lat |
| hauran cancel·lat |
Condicional
| cancel·laria |
| cancel·laries |
| cancel·laria |
| cancel·laríem |
| cancel·laríeu |
| cancel·larien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) cancel·lat |
| hauries (hagueres) cancel·lat |
| hauria (haguera) cancel·lat |
| hauríem (haguérem) cancel·lat |
| hauríeu (haguéreu) cancel·lat |
| haurien (hagueren) cancel·lat |
Mode subjuntiu
Present
| cancel·li, cancel·le (val.) |
| cancel·lis, cancel·les (val.) |
| cancel·li, cancel·le (val.) |
| cancel·lem |
| cancel·leu |
| cancel·lin, cancel·len (val.) |
Perfet
| hagi (haja) cancel·lat |
| hagis (hages) cancel·lat |
| hagi (haja) cancel·lat |
| hàgim (hàgem) cancel·lat |
| hàgiu (hàgeu) cancel·lat |
| hagin (hagen) cancel·lat |
Imperfet
| cancel·lés, cancel·lara (val.), cancel·làs (val., bal.) |
| cancel·lessis, cancel·lares (val.), cancel·lassis (bal.), cancel·lesses, cancel·lasses (val., bal.) |
| cancel·lés, cancel·lara (val.), cancel·làs (val., bal.) |
| cancel·léssim, cancel·làrem (val.), cancel·làssim (bal.), cancel·léssem, cancel·làssem (val., bal.) |
| cancel·léssiu, cancel·làreu (val.), cancel·làssiu (bal.), cancel·lésseu, cancel·làsseu (val., bal.) |
| cancel·lessin, cancel·laren (val.), cancel·lassin (bal.), cancel·lessen, cancel·lassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) cancel·lat |
| haguessis (hagueres) cancel·lat |
| hagués (haguera) cancel·lat |
| haguéssim (haguérem) cancel·lat |
| haguéssiu (haguéreu) cancel·lat |
| haguessin (hagueren) cancel·lat |
Mode imperatiu
Present
| cancel·la |
| cancel·li, cancel·le (val.) |
| cancel·lem |
| cancel·leu, cancel·lau (bal.) |
| cancel·lin, cancel·len (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | cancel·lar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver cancel·lat |
| Gerundi | cancel·lant |
| Gerundi compost | havent cancel·lat |
| Participi | cancel·lat , cancel·lada , cancel·lats , cancel·lades |
Definició
- Deixar sense efecte un registre, document, acte jurídic, compromís.
- Un usuari, interrompre l’execució d’una tasca.
- Ratllar un text per a anul·lar-lo.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017