callar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| callo (cent.), calle (val.), call (bal.) |
| calles |
| calla |
| callem, callam (bal.) |
| calleu, callau (bal.) |
| callen |
Perfet
| he callat |
| has callat |
| ha callat |
| hem callat |
| heu callat |
| han callat |
Imperfet
| callava |
| callaves |
| callava |
| callàvem |
| callàveu |
| callaven |
Plusquamperfet
| havia callat |
| havies callat |
| havia callat |
| havíem callat |
| havíeu callat |
| havien callat |
Passat simple
| callí |
| callares |
| callà |
| callàrem |
| callàreu |
| callaren |
Passat perifràstic
| vaig callar |
| vas (vares) callar |
| va callar |
| vam (vàrem) callar |
| vau (vàreu) callar |
| van (varen) callar |
Passat anterior
| haguí callat |
| hagueres callat |
| hagué callat |
| haguérem callat |
| haguéreu callat |
| hagueren callat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver callat |
| vas haver callat |
| va haver callat |
| vam haver callat |
| vau haver callat |
| van haver callat |
Futur
| callaré |
| callaràs |
| callarà |
| callarem |
| callareu |
| callaran |
Futur perfet
| hauré callat |
| hauràs callat |
| haurà callat |
| haurem callat |
| haureu callat |
| hauran callat |
Condicional
| callaria |
| callaries |
| callaria |
| callaríem |
| callaríeu |
| callarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) callat |
| hauries (hagueres) callat |
| hauria (haguera) callat |
| hauríem (haguérem) callat |
| hauríeu (haguéreu) callat |
| haurien (hagueren) callat |
Mode subjuntiu
Present
| calli, calle (val.) |
| callis, calles (val.) |
| calli, calle (val.) |
| callem |
| calleu |
| callin, callen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) callat |
| hagis (hages) callat |
| hagi (haja) callat |
| hàgim (hàgem) callat |
| hàgiu (hàgeu) callat |
| hagin (hagen) callat |
Imperfet
| callés, callara (val.), callàs (val., bal.) |
| callessis, callares (val.), callassis (bal.), callesses, callasses (val., bal.) |
| callés, callara (val.), callàs (val., bal.) |
| calléssim, callàrem (val.), callàssim (bal.), calléssem, callàssem (val., bal.) |
| calléssiu, callàreu (val.), callàssiu (bal.), callésseu, callàsseu (val., bal.) |
| callessin, callaren (val.), callassin (bal.), callessen, callassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) callat |
| haguessis (hagueres) callat |
| hagués (haguera) callat |
| haguéssim (haguérem) callat |
| haguéssiu (haguéreu) callat |
| haguessin (hagueren) callat |
Mode imperatiu
Present
| calla |
| calli, calle (val.) |
| callem |
| calleu, callau (bal.) |
| callin, callen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | callar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver callat |
| Gerundi | callant |
| Gerundi compost | havent callat |
| Participi | callat , callada , callats , callades |
Definició
- No dir cap paraula, deixar de pronunciar-les.
- Mantenir un fet en silenci o secret.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017