calar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| calo (cent.), cale (val.), cal (bal.) |
| cales |
| cala |
| calem, calam (bal.) |
| caleu, calau (bal.) |
| calen |
Perfet
| he calat |
| has calat |
| ha calat |
| hem calat |
| heu calat |
| han calat |
Imperfet
| calava |
| calaves |
| calava |
| calàvem |
| calàveu |
| calaven |
Plusquamperfet
| havia calat |
| havies calat |
| havia calat |
| havíem calat |
| havíeu calat |
| havien calat |
Passat simple
| calí |
| calares |
| calà |
| calàrem |
| calàreu |
| calaren |
Passat perifràstic
| vaig calar |
| vas (vares) calar |
| va calar |
| vam (vàrem) calar |
| vau (vàreu) calar |
| van (varen) calar |
Passat anterior
| haguí calat |
| hagueres calat |
| hagué calat |
| haguérem calat |
| haguéreu calat |
| hagueren calat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver calat |
| vas haver calat |
| va haver calat |
| vam haver calat |
| vau haver calat |
| van haver calat |
Futur
| calaré |
| calaràs |
| calarà |
| calarem |
| calareu |
| calaran |
Futur perfet
| hauré calat |
| hauràs calat |
| haurà calat |
| haurem calat |
| haureu calat |
| hauran calat |
Condicional
| calaria |
| calaries |
| calaria |
| calaríem |
| calaríeu |
| calarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) calat |
| hauries (hagueres) calat |
| hauria (haguera) calat |
| hauríem (haguérem) calat |
| hauríeu (haguéreu) calat |
| haurien (hagueren) calat |
Mode subjuntiu
Present
| cali, cale (val.) |
| calis, cales (val.) |
| cali, cale (val.) |
| calem |
| caleu |
| calin, calen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) calat |
| hagis (hages) calat |
| hagi (haja) calat |
| hàgim (hàgem) calat |
| hàgiu (hàgeu) calat |
| hagin (hagen) calat |
Imperfet
| calés, calara (val.), calàs (val., bal.) |
| calessis, calares (val.), calassis (bal.), calesses, calasses (val., bal.) |
| calés, calara (val.), calàs (val., bal.) |
| caléssim, calàrem (val.), calàssim (bal.), caléssem, calàssem (val., bal.) |
| caléssiu, calàreu (val.), calàssiu (bal.), calésseu, calàsseu (val., bal.) |
| calessin, calaren (val.), calassin (bal.), calessen, calassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) calat |
| haguessis (hagueres) calat |
| hagués (haguera) calat |
| haguéssim (haguérem) calat |
| haguéssiu (haguéreu) calat |
| haguessin (hagueren) calat |
Mode imperatiu
Present
| cala |
| cali, cale (val.) |
| calem |
| caleu, calau (bal.) |
| calin, calen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | calar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver calat |
| Gerundi | calant |
| Gerundi compost | havent calat |
| Participi | calat , calada , calats , calades |
Definició
- Llançar una xarxa a dins la mar.
- Amainar una vela; baixar l'àncora.
- Penetrar un líquid travessant un cos.
- No dúiem paraigua i la pluja ens ha calat.
- Prendre el foc en un material.
- Endevinar o comprendre les intencions d'algú.
- Ficar una cosa ben endins.
- Anaven amb la baioneta calada al fusell
- Treure fils a la roba perquè en resti un dibuix.
- Aturar-se bruscament un motor.
- Estar sota l'aigua.
- Aquest vaixell tan sols cala un metre.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017