cagar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| cago (cent.), cague (val.), cag (bal.) |
| cagues |
| caga |
| caguem, cagam (bal.) |
| cagueu, cagau (bal.) |
| caguen |
Perfet
| he cagat |
| has cagat |
| ha cagat |
| hem cagat |
| heu cagat |
| han cagat |
Imperfet
| cagava |
| cagaves |
| cagava |
| cagàvem |
| cagàveu |
| cagaven |
Plusquamperfet
| havia cagat |
| havies cagat |
| havia cagat |
| havíem cagat |
| havíeu cagat |
| havien cagat |
Passat simple
| caguí |
| cagares |
| cagà |
| cagàrem |
| cagàreu |
| cagaren |
Passat perifràstic
| vaig cagar |
| vas (vares) cagar |
| va cagar |
| vam (vàrem) cagar |
| vau (vàreu) cagar |
| van (varen) cagar |
Passat anterior
| haguí cagat |
| hagueres cagat |
| hagué cagat |
| haguérem cagat |
| haguéreu cagat |
| hagueren cagat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver cagat |
| vas haver cagat |
| va haver cagat |
| vam haver cagat |
| vau haver cagat |
| van haver cagat |
Futur
| cagaré |
| cagaràs |
| cagarà |
| cagarem |
| cagareu |
| cagaran |
Futur perfet
| hauré cagat |
| hauràs cagat |
| haurà cagat |
| haurem cagat |
| haureu cagat |
| hauran cagat |
Condicional
| cagaria |
| cagaries |
| cagaria |
| cagaríem |
| cagaríeu |
| cagarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) cagat |
| hauries (hagueres) cagat |
| hauria (haguera) cagat |
| hauríem (haguérem) cagat |
| hauríeu (haguéreu) cagat |
| haurien (hagueren) cagat |
Mode subjuntiu
Present
| cagui, cague (val.) |
| caguis, cagues (val.) |
| cagui, cague (val.) |
| caguem |
| cagueu |
| caguin, caguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) cagat |
| hagis (hages) cagat |
| hagi (haja) cagat |
| hàgim (hàgem) cagat |
| hàgiu (hàgeu) cagat |
| hagin (hagen) cagat |
Imperfet
| cagués, cagara (val.), cagàs (val., bal.) |
| caguessis, cagares (val.), cagassis (bal.), caguesses, cagasses (val., bal.) |
| cagués, cagara (val.), cagàs (val., bal.) |
| caguéssim, cagàrem (val.), cagàssim (bal.), caguéssem, cagàssem (val., bal.) |
| caguéssiu, cagàreu (val.), cagàssiu (bal.), caguésseu, cagàsseu (val., bal.) |
| caguessin, cagaren (val.), cagassin (bal.), caguessen, cagassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) cagat |
| haguessis (hagueres) cagat |
| hagués (haguera) cagat |
| haguéssim (haguérem) cagat |
| haguéssiu (haguéreu) cagat |
| haguessin (hagueren) cagat |
Mode imperatiu
Present
| caga |
| cagui, cague (val.) |
| caguem |
| cagueu, cagau (bal.) |
| caguin, caguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | cagar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver cagat |
| Gerundi | cagant |
| Gerundi compost | havent cagat |
| Participi | cagat , cagada , cagats , cagades |
Definició
- defecar
- Defecar involuntàriament.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017