córrer
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| corro (cent.), córrec (val.), corr (bal.) |
| corres, corrs (bal.) |
| corre, corr (bal.) |
| correm |
| correu |
| corren |
Perfet
| he corregut |
| has corregut |
| ha corregut |
| hem corregut |
| heu corregut |
| han corregut |
Imperfet
| corria |
| corries |
| corria |
| corríem |
| corríeu |
| corrien |
Plusquamperfet
| havia corregut |
| havies corregut |
| havia corregut |
| havíem corregut |
| havíeu corregut |
| havien corregut |
Passat simple
| correguí |
| corregueres |
| corregué |
| correguérem |
| correguéreu |
| corregueren |
Passat perifràstic
| vaig córrer |
| vas (vares) córrer |
| va córrer |
| vam (vàrem) córrer |
| vau (vàreu) córrer |
| van (varen) córrer |
Passat anterior
| haguí corregut |
| hagueres corregut |
| hagué corregut |
| haguérem corregut |
| haguéreu corregut |
| hagueren corregut |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver corregut |
| vas haver corregut |
| va haver corregut |
| vam haver corregut |
| vau haver corregut |
| van haver corregut |
Futur
| correré |
| correràs |
| correrà |
| correrem |
| correreu |
| correran |
Futur perfet
| hauré corregut |
| hauràs corregut |
| haurà corregut |
| haurem corregut |
| haureu corregut |
| hauran corregut |
Condicional
| correria |
| correries |
| correria |
| correríem |
| correríeu |
| correrien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) corregut |
| hauries (hagueres) corregut |
| hauria (haguera) corregut |
| hauríem (haguérem) corregut |
| hauríeu (haguéreu) corregut |
| haurien (hagueren) corregut |
Mode subjuntiu
Present
| corri, córrega (val.) |
| corris, córregues (val.) |
| corri, córrega (val.) |
| correguem / correm |
| corregueu / correu |
| corrin, córreguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) corregut |
| hagis (hages) corregut |
| hagi (haja) corregut |
| hàgim (hàgem) corregut |
| hàgiu (hàgeu) corregut |
| hagin (hagen) corregut |
Imperfet
| corregués, correguera (val.) |
| correguessis, corregueres (val.), correguesses |
| corregués, correguera (val.) |
| correguéssim, correguérem (val.), correguéssem |
| correguéssiu, correguéreu (val.), correguésseu |
| correguessin, corregueren (val.), correguessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) corregut |
| haguessis (hagueres) corregut |
| hagués (haguera) corregut |
| haguéssim (haguérem) corregut |
| haguéssiu (haguéreu) corregut |
| haguessin (hagueren) corregut |
Mode imperatiu
Present
| corre, corr (bal.) |
| corri, córrega (val.) |
| correguem / correm |
| correu |
| corrin, córreguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | córrer |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver corregut |
| Gerundi | corrent |
| Gerundi compost | havent corregut |
| Participi | corregut , correguda , correguts , corregudes |
Definició
- Caminar amb velocitat.
- Es diu dels fluids i líquids, com l'aire, l'aigua, la sang, etc. quan es mouen progressivament d'una part a una altra.
- Passar, seguir, tenir curs les coses, com per exemple, córrer el temps, el son, etc.
- Partir amb promptitud a posar en execució alguna cosa.
- Passar algun negoci per on li correspon.
- Estar admesa o rebuda alguna cosa.
- Passar, valer alguna cosa per aquell any o temps de què es tracta.
- Recórrer, acudir al valiment o ajuda d'algú.
- Entendre alguna cosa, encarregar-se d'ella i sol·licitar-la.
- Dir-se, donar-se per notícia alguna cosa.
- En relació a les monedes, passar o ser admesa.
- acórrer
- Perseguir, empaitar.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017