brillar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| brillo (cent.), brille (val.), brill (bal.) |
| brilles |
| brilla |
| brillem, brillam (bal.) |
| brilleu, brillau (bal.) |
| brillen |
Perfet
| he brillat |
| has brillat |
| ha brillat |
| hem brillat |
| heu brillat |
| han brillat |
Imperfet
| brillava |
| brillaves |
| brillava |
| brillàvem |
| brillàveu |
| brillaven |
Plusquamperfet
| havia brillat |
| havies brillat |
| havia brillat |
| havíem brillat |
| havíeu brillat |
| havien brillat |
Passat simple
| brillí |
| brillares |
| brillà |
| brillàrem |
| brillàreu |
| brillaren |
Passat perifràstic
| vaig brillar |
| vas (vares) brillar |
| va brillar |
| vam (vàrem) brillar |
| vau (vàreu) brillar |
| van (varen) brillar |
Passat anterior
| haguí brillat |
| hagueres brillat |
| hagué brillat |
| haguérem brillat |
| haguéreu brillat |
| hagueren brillat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver brillat |
| vas haver brillat |
| va haver brillat |
| vam haver brillat |
| vau haver brillat |
| van haver brillat |
Futur
| brillaré |
| brillaràs |
| brillarà |
| brillarem |
| brillareu |
| brillaran |
Futur perfet
| hauré brillat |
| hauràs brillat |
| haurà brillat |
| haurem brillat |
| haureu brillat |
| hauran brillat |
Condicional
| brillaria |
| brillaries |
| brillaria |
| brillaríem |
| brillaríeu |
| brillarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) brillat |
| hauries (hagueres) brillat |
| hauria (haguera) brillat |
| hauríem (haguérem) brillat |
| hauríeu (haguéreu) brillat |
| haurien (hagueren) brillat |
Mode subjuntiu
Present
| brilli, brille (val.) |
| brillis, brilles (val.) |
| brilli, brille (val.) |
| brillem |
| brilleu |
| brillin, brillen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) brillat |
| hagis (hages) brillat |
| hagi (haja) brillat |
| hàgim (hàgem) brillat |
| hàgiu (hàgeu) brillat |
| hagin (hagen) brillat |
Imperfet
| brillés, brillara (val.), brillàs (val., bal.) |
| brillessis, brillares (val.), brillassis (bal.), brillesses, brillasses (val., bal.) |
| brillés, brillara (val.), brillàs (val., bal.) |
| brilléssim, brillàrem (val.), brillàssim (bal.), brilléssem, brillàssem (val., bal.) |
| brilléssiu, brillàreu (val.), brillàssiu (bal.), brillésseu, brillàsseu (val., bal.) |
| brillessin, brillaren (val.), brillassin (bal.), brillessen, brillassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) brillat |
| haguessis (hagueres) brillat |
| hagués (haguera) brillat |
| haguéssim (haguérem) brillat |
| haguéssiu (haguéreu) brillat |
| haguessin (hagueren) brillat |
Mode imperatiu
Present
| brilla |
| brilli, brille (val.) |
| brillem |
| brilleu, brillau (bal.) |
| brillin, brillen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | brillar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver brillat |
| Gerundi | brillant |
| Gerundi compost | havent brillat |
| Participi | brillat , brillada , brillats , brillades |
Definició
- Emetre llum resplendent o reflectir llum amb intensitat.
- excel·lir
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017