Conjugació en català del verb «bisellar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

bisellar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
bisello (cent.), biselle (val.), bisell (bal.)
biselles
bisella
bisellem, bisellam (bal.)
biselleu, bisellau (bal.)
bisellen
Perfet
he bisellat
has bisellat
ha bisellat
hem bisellat
heu bisellat
han bisellat
Imperfet
bisellava
bisellaves
bisellava
bisellàvem
bisellàveu
bisellaven
Plusquamperfet
havia bisellat
havies bisellat
havia bisellat
havíem bisellat
havíeu bisellat
havien bisellat
Passat simple
bisellí
bisellares
bisellà
bisellàrem
bisellàreu
bisellaren
Passat perifràstic
vaig bisellar
vas (vares) bisellar
va bisellar
vam (vàrem) bisellar
vau (vàreu) bisellar
van (varen) bisellar
Passat anterior
haguí bisellat
hagueres bisellat
hagué bisellat
haguérem bisellat
haguéreu bisellat
hagueren bisellat
Passat anterior perifràstic
vaig haver bisellat
vas haver bisellat
va haver bisellat
vam haver bisellat
vau haver bisellat
van haver bisellat
Futur
bisellaré
bisellaràs
bisellarà
bisellarem
bisellareu
bisellaran
Futur perfet
hauré bisellat
hauràs bisellat
haurà bisellat
haurem bisellat
haureu bisellat
hauran bisellat
Condicional
bisellaria
bisellaries
bisellaria
bisellaríem
bisellaríeu
bisellarien
Condicional perfet
hauria (haguera) bisellat
hauries (hagueres) bisellat
hauria (haguera) bisellat
hauríem (haguérem) bisellat
hauríeu (haguéreu) bisellat
haurien (hagueren) bisellat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
biselli, biselle (val.)
bisellis, biselles (val.)
biselli, biselle (val.)
bisellem
biselleu
bisellin, bisellen (val.)
Perfet
hagi (haja) bisellat
hagis (hages) bisellat
hagi (haja) bisellat
hàgim (hàgem) bisellat
hàgiu (hàgeu) bisellat
hagin (hagen) bisellat
Imperfet
bisellés, bisellara (val.), bisellàs (val., bal.)
bisellessis, bisellares (val.), bisellassis (bal.), bisellesses, bisellasses (val., bal.)
bisellés, bisellara (val.), bisellàs (val., bal.)
biselléssim, bisellàrem (val.), bisellàssim (bal.), biselléssem, bisellàssem (val., bal.)
biselléssiu, bisellàreu (val.), bisellàssiu (bal.), bisellésseu, bisellàsseu (val., bal.)
bisellessin, bisellaren (val.), bisellassin (bal.), bisellessen, bisellassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) bisellat
haguessis (hagueres) bisellat
hagués (haguera) bisellat
haguéssim (haguérem) bisellat
haguéssiu (haguéreu) bisellat
haguessin (hagueren) bisellat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
bisella
biselli, biselle (val.)
bisellem
biselleu, bisellau (bal.)
bisellin, bisellen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu bisellar
Infinitiu compost haver bisellat
Gerundi bisellant
Gerundi compost havent bisellat
Participi bisellat , bisellada , bisellats , bisellades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Fer bisells.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.