avocar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| avoco (cent.), avoque (val.), avoc (bal.) |
| avoques |
| avoca |
| avoquem, avocam (bal.) |
| avoqueu, avocau (bal.) |
| avoquen |
Perfet
| he avocat |
| has avocat |
| ha avocat |
| hem avocat |
| heu avocat |
| han avocat |
Imperfet
| avocava |
| avocaves |
| avocava |
| avocàvem |
| avocàveu |
| avocaven |
Plusquamperfet
| havia avocat |
| havies avocat |
| havia avocat |
| havíem avocat |
| havíeu avocat |
| havien avocat |
Passat simple
| avoquí |
| avocares |
| avocà |
| avocàrem |
| avocàreu |
| avocaren |
Passat perifràstic
| vaig avocar |
| vas (vares) avocar |
| va avocar |
| vam (vàrem) avocar |
| vau (vàreu) avocar |
| van (varen) avocar |
Passat anterior
| haguí avocat |
| hagueres avocat |
| hagué avocat |
| haguérem avocat |
| haguéreu avocat |
| hagueren avocat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver avocat |
| vas haver avocat |
| va haver avocat |
| vam haver avocat |
| vau haver avocat |
| van haver avocat |
Futur
| avocaré |
| avocaràs |
| avocarà |
| avocarem |
| avocareu |
| avocaran |
Futur perfet
| hauré avocat |
| hauràs avocat |
| haurà avocat |
| haurem avocat |
| haureu avocat |
| hauran avocat |
Condicional
| avocaria |
| avocaries |
| avocaria |
| avocaríem |
| avocaríeu |
| avocarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) avocat |
| hauries (hagueres) avocat |
| hauria (haguera) avocat |
| hauríem (haguérem) avocat |
| hauríeu (haguéreu) avocat |
| haurien (hagueren) avocat |
Mode subjuntiu
Present
| avoqui, avoque (val.) |
| avoquis, avoques (val.) |
| avoqui, avoque (val.) |
| avoquem |
| avoqueu |
| avoquin, avoquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) avocat |
| hagis (hages) avocat |
| hagi (haja) avocat |
| hàgim (hàgem) avocat |
| hàgiu (hàgeu) avocat |
| hagin (hagen) avocat |
Imperfet
| avoqués, avocara (val.), avocàs (val., bal.) |
| avoquessis, avocares (val.), avocassis (bal.), avoquesses, avocasses (val., bal.) |
| avoqués, avocara (val.), avocàs (val., bal.) |
| avoquéssim, avocàrem (val.), avocàssim (bal.), avoquéssem, avocàssem (val., bal.) |
| avoquéssiu, avocàreu (val.), avocàssiu (bal.), avoquésseu, avocàsseu (val., bal.) |
| avoquessin, avocaren (val.), avocassin (bal.), avoquessen, avocassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) avocat |
| haguessis (hagueres) avocat |
| hagués (haguera) avocat |
| haguéssim (haguérem) avocat |
| haguéssiu (haguéreu) avocat |
| haguessin (hagueren) avocat |
Mode imperatiu
Present
| avoca |
| avoqui, avoque (val.) |
| avoquem |
| avoqueu, avocau (bal.) |
| avoquin, avoquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | avocar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver avocat |
| Gerundi | avocant |
| Gerundi compost | havent avocat |
| Participi | avocat , avocada , avocats , avocades |
Definició
- Adjudicar-se un tribunal o un organisme la competència per resoldre un cas, que en un principi corresponia a un tribunal inferior.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017