Conjugació en català del verb «atribuir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

atribuir

Mode indicatiu

Present
jo atribueixo (cent.), atribuesc (val., bal.), atribuïsc (val.)
tu atribueixes, atribuïxes (val.)
ell, ella, vostè atribueix, atribuïx (val.)
nosaltres atribuïm
vosaltres, vós atribuïu
ells, elles, vostès atribueixen, atribuïxen (val.)
Perfet
jo he atribuït
tu has atribuït
ell, ella, vostè ha atribuït
nosaltres hem atribuït
vosaltres, vós heu atribuït
ells, elles, vostès han atribuït
Imperfet
jo atribuïa
tu atribuïes
ell, ella, vostè atribuïa
nosaltres atribuíem
vosaltres, vós atribuíeu
ells, elles, vostès atribuïen
Plusquamperfet
jo havia atribuït
tu havies atribuït
ell, ella, vostè havia atribuït
nosaltres havíem atribuït
vosaltres, vós havíeu atribuït
ells, elles, vostès havien atribuït
Passat simple
jo atribuí
tu atribuïres
ell, ella, vostè atribuí
nosaltres atribuírem
vosaltres, vós atribuíreu
ells, elles, vostès atribuïren
Passat perifràstic
jo vaig atribuir
tu vas (vares) atribuir
ell, ella, vostè va atribuir
nosaltres vam (vàrem) atribuir
vosaltres, vós vau (vàreu) atribuir
ells, elles, vostès van (varen) atribuir
Passat anterior
jo haguí atribuït
tu hagueres atribuït
ell, ella, vostè hagué atribuït
nosaltres haguérem atribuït
vosaltres, vós haguéreu atribuït
ells, elles, vostès hagueren atribuït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver atribuït
tu vas haver atribuït
ell, ella, vostè va haver atribuït
nosaltres vam haver atribuït
vosaltres, vós vau haver atribuït
ells, elles, vostès van haver atribuït
Futur
jo atribuiré
tu atribuiràs
ell, ella, vostè atribuirà
nosaltres atribuirem
vosaltres, vós atribuireu
ells, elles, vostès atribuiran
Futur perfet
jo hauré atribuït
tu hauràs atribuït
ell, ella, vostè haurà atribuït
nosaltres haurem atribuït
vosaltres, vós haureu atribuït
ells, elles, vostès hauran atribuït
Condicional
jo atribuiria
tu atribuiries
ell, ella, vostè atribuiria
nosaltres atribuiríem
vosaltres, vós atribuiríeu
ells, elles, vostès atribuirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) atribuït
tu hauries (hagueres) atribuït
ell, ella, vostè hauria (haguera) atribuït
nosaltres hauríem (haguérem) atribuït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) atribuït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) atribuït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

atribuir

Mode subjuntiu

Present
jo atribueixi, atribuesca / atribuïsca (val.), atribuesqui (bal.)
tu atribueixis, atribuesques / atribuïsques (val.), atribuesquis (bal.)
ell, ella, vostè atribueixi, atribuesca / atribuïsca (val.), atribuesqui (bal.)
nosaltres atribuïm, atribuïguem (bal.)
vosaltres, vós atribuïu, atribuïgueu (bal.)
ells, elles, vostès atribueixin, atribuesquen / atribuïsquen (val.), atribuesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) atribuït
tu hagis (hages) atribuït
ell, ella, vostè hagi (haja) atribuït
nosaltres hàgim (hàgem) atribuït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) atribuït
ells, elles, vostès hagin (hagen) atribuït
Imperfet
jo atribuís, atribuïra (val.)
tu atribuïssis, atribuïres (val.), atribuïsses
ell, ella, vostè atribuís, atribuïra (val.)
nosaltres atribuíssim, atribuírem (val.), atribuíssem
vosaltres, vós atribuíssiu, atribuíreu (val.), atribuísseu
ells, elles, vostès atribuïssin, atribuïren (val.), atribuïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) atribuït
tu haguessis (hagueres) atribuït
ell, ella, vostè hagués (haguera) atribuït
nosaltres haguéssim (haguérem) atribuït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) atribuït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) atribuït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

atribuir

Mode imperatiu

Present
tu atribueix, atribuïx (val.)
ell, ella, vostè atribueixi, atribuesca / atribuïsca (val.), atribuesqui (bal.)
nosaltres atribuïm, atribuïguem (bal.)
vosaltres, vós atribuïu
ells, elles, vostès atribueixin, atribuesquen / atribuïsquen (val.), atribuesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

atribuir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu atribuir
Infinitiu compost haver atribuït
Gerundi atribuint
Gerundi compost havent atribuït
Participi atribuït, atribuïda, atribuïts, atribuïdes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

atribuir

  1. Reclamar l'autoria d'un fet, la possessió d'una qualitat o d'una pertinença.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.