atordir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| atordeixo (cent.), atordesc (val., bal.), atordisc (val.) |
| atordeixes, atordixes (val.) |
| atordeix, atordix (val.) |
| atordim |
| atordiu |
| atordeixen, atordixen (val.) |
Perfet
| he atordit |
| has atordit |
| ha atordit |
| hem atordit |
| heu atordit |
| han atordit |
Imperfet
| atordia |
| atordies |
| atordia |
| atordíem |
| atordíeu |
| atordien |
Plusquamperfet
| havia atordit |
| havies atordit |
| havia atordit |
| havíem atordit |
| havíeu atordit |
| havien atordit |
Passat simple
| atordí |
| atordires |
| atordí |
| atordírem |
| atordíreu |
| atordiren |
Passat perifràstic
| vaig atordir |
| vas (vares) atordir |
| va atordir |
| vam (vàrem) atordir |
| vau (vàreu) atordir |
| van (varen) atordir |
Passat anterior
| haguí atordit |
| hagueres atordit |
| hagué atordit |
| haguérem atordit |
| haguéreu atordit |
| hagueren atordit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver atordit |
| vas haver atordit |
| va haver atordit |
| vam haver atordit |
| vau haver atordit |
| van haver atordit |
Futur
| atordiré |
| atordiràs |
| atordirà |
| atordirem |
| atordireu |
| atordiran |
Futur perfet
| hauré atordit |
| hauràs atordit |
| haurà atordit |
| haurem atordit |
| haureu atordit |
| hauran atordit |
Condicional
| atordiria |
| atordiries |
| atordiria |
| atordiríem |
| atordiríeu |
| atordirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) atordit |
| hauries (hagueres) atordit |
| hauria (haguera) atordit |
| hauríem (haguérem) atordit |
| hauríeu (haguéreu) atordit |
| haurien (hagueren) atordit |
Mode subjuntiu
Present
| atordeixi, atordesca / atordisca (val.), atordesqui (bal.) |
| atordeixis, atordesques / atordisques (val.), atordesquis (bal.) |
| atordeixi, atordesca / atordisca (val.), atordesqui (bal.) |
| atordim, atordiguem (bal.) |
| atordiu, atordigueu (bal.) |
| atordeixin, atordesquen / atordisquen (val.), atordesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) atordit |
| hagis (hages) atordit |
| hagi (haja) atordit |
| hàgim (hàgem) atordit |
| hàgiu (hàgeu) atordit |
| hagin (hagen) atordit |
Imperfet
| atordís, atordira (val.) |
| atordissis, atordires (val.), atordisses |
| atordís, atordira (val.) |
| atordíssim, atordírem (val.), atordíssem |
| atordíssiu, atordíreu (val.), atordísseu |
| atordissin, atordiren (val.), atordissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) atordit |
| haguessis (hagueres) atordit |
| hagués (haguera) atordit |
| haguéssim (haguérem) atordit |
| haguéssiu (haguéreu) atordit |
| haguessin (hagueren) atordit |
Mode imperatiu
Present
| atordeix, atordix (val.) |
| atordeixi, atordesca / atordisca (val.), atordesqui (bal.) |
| atordim, atordiguem (bal.) |
| atordiu |
| atordeixin, atordesquen / atordisquen (val.), atordesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | atordir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver atordit |
| Gerundi | atordint |
| Gerundi compost | havent atordit |
| Participi | atordit , atordida , atordits , atordides |
Definició
- Quedar temporalment amb els sentits pertorbats a causa d'un cop.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017