atestar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| atesto (cent.), ateste (val.), atest (bal.) |
| atestes |
| atesta |
| atestem, atestam (bal.) |
| atesteu, atestau (bal.) |
| atesten |
Perfet
| he atestat |
| has atestat |
| ha atestat |
| hem atestat |
| heu atestat |
| han atestat |
Imperfet
| atestava |
| atestaves |
| atestava |
| atestàvem |
| atestàveu |
| atestaven |
Plusquamperfet
| havia atestat |
| havies atestat |
| havia atestat |
| havíem atestat |
| havíeu atestat |
| havien atestat |
Passat simple
| atestí |
| atestares |
| atestà |
| atestàrem |
| atestàreu |
| atestaren |
Passat perifràstic
| vaig atestar |
| vas (vares) atestar |
| va atestar |
| vam (vàrem) atestar |
| vau (vàreu) atestar |
| van (varen) atestar |
Passat anterior
| haguí atestat |
| hagueres atestat |
| hagué atestat |
| haguérem atestat |
| haguéreu atestat |
| hagueren atestat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver atestat |
| vas haver atestat |
| va haver atestat |
| vam haver atestat |
| vau haver atestat |
| van haver atestat |
Futur
| atestaré |
| atestaràs |
| atestarà |
| atestarem |
| atestareu |
| atestaran |
Futur perfet
| hauré atestat |
| hauràs atestat |
| haurà atestat |
| haurem atestat |
| haureu atestat |
| hauran atestat |
Condicional
| atestaria |
| atestaries |
| atestaria |
| atestaríem |
| atestaríeu |
| atestarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) atestat |
| hauries (hagueres) atestat |
| hauria (haguera) atestat |
| hauríem (haguérem) atestat |
| hauríeu (haguéreu) atestat |
| haurien (hagueren) atestat |
Mode subjuntiu
Present
| atesti, ateste (val.) |
| atestis, atestes (val.) |
| atesti, ateste (val.) |
| atestem |
| atesteu |
| atestin, atesten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) atestat |
| hagis (hages) atestat |
| hagi (haja) atestat |
| hàgim (hàgem) atestat |
| hàgiu (hàgeu) atestat |
| hagin (hagen) atestat |
Imperfet
| atestés, atestara (val.), atestàs (val., bal.) |
| atestessis, atestares (val.), atestassis (bal.), atestesses, atestasses (val., bal.) |
| atestés, atestara (val.), atestàs (val., bal.) |
| atestéssim, atestàrem (val.), atestàssim (bal.), atestéssem, atestàssem (val., bal.) |
| atestéssiu, atestàreu (val.), atestàssiu (bal.), atestésseu, atestàsseu (val., bal.) |
| atestessin, atestaren (val.), atestassin (bal.), atestessen, atestassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) atestat |
| haguessis (hagueres) atestat |
| hagués (haguera) atestat |
| haguéssim (haguérem) atestat |
| haguéssiu (haguéreu) atestat |
| haguessin (hagueren) atestat |
Mode imperatiu
Present
| atesta |
| atesti, ateste (val.) |
| atestem |
| atesteu, atestau (bal.) |
| atestin, atesten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | atestar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver atestat |
| Gerundi | atestant |
| Gerundi compost | havent atestat |
| Participi | atestat , atestada , atestats , atestades |
Definició
- Donar fe als testimonis que diuen que una cosa és certa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017